Els Mossos van dedicar tot el dia d'ahir a treballar intensament per trobar el desllorigador que aclareixi l'assassinat de Manprit Kaur. Mantenen, diuen, totes les vies d'investigació obertes i a la nit no constava que s'hagués produït cap detenció en relació amb l'assassinat de la jove. Ahir al migdia, prop d'un centenar de persones (autoritats municipals, comandaments policials, treballadors de l'Ajuntament, familiars de la víctima i altres membres de la comunitat índia d'Olot) es van concentrar davant de l'ajuntament d'Olot per fer una concentració i un minut de silenci com a acte de repulsa del violent episodi que dimarts va posar fi a la vida de Manprit Kaur, una jove de 25 anys veïna de la població. “Olot no entén per què passa això en una ciutat on hi ha un bon nivell de convivència”, va manifestar l'alcalde, Josep María Corominas, que va fer un elogi de la comunitat índia d'Olot, que té un miler d'habitants. “Són gent molt treballadora i una part més de la ciutat”, va remarcar.

Entre els assistents hi havia Ajit Sing Sodhi, el marit de la víctima i la primera persona que els Mossos van interrogar en relació amb l'assassinat, i també la persona que va trobar el cos de la víctima, ensangonada, amb nombroses ganivetades, a casa seva. Ajit Sing Sodhi va explicar, com han fet tots els seus familiars, que Mamprit no tenia enemics. Va recordar només que fa un parell de mesos van trencar el retrovisor de la moto de la seva dona i li van robar el casc. Sodhi va assegurar que van anar a presentar denúncia a la policia i els van preguntar si es podria tractar d'un atac a la seva família però els van assegurar que era un robatori comú.

Sodhi va explicar que la seva dona feia cada dia la mateixa rutina: al vespre anava a treballar a la fàbrica Pagès Valentí, una filatura de Sant Jaume de Llierca. Entrava a les 9 del vespre i feia torn seguit fins a les 5 de la matinada. Tornava a Olot (a l'estiu a vegades anava amb moto, però a l'hivern tornava en cotxe amb una companya de la feina) i de bon matí s'encarregava de fer aixecar el seu fill de cinc anys, l'acompanyava fins a la parada de l'autobús i després ella se n'anava a descansar fins a la tarda, quan s'encarregava d'anar a buscar el nen. Dimarts, Manprit va complir la seva rutina d'acompanyar el nen a la parada de l'autobús i va ser quan ja era a casa seva que la van atacar mortalment. Els familiars apuntaven la possibilitat que l'agressor li sortís per darrere en el moment que ella obria la porta, que no va ser forçada. El crim el van descobrir el marit i un cunyat de la noia quan van tornar a casa, cap a un quart d'una, després de sortir de la fàbrica d'embotits Puigbert on tots dos treballen. La noia, vestida amb un xandall, era estesa al terra de l'habitació, totalment ensangonada. Al menjador hi havia papers i cartes per terra.