A mesura que van passant els dies de judici cada vegada s'està complicant més el cas de la mort de Mònica González Muñiz, la veïna de Salt que va morir a mans del seu xicot, Juan Luis Terrones Romero, el juny del 2010. Dilluns, l'acusat no va donar cap explicació del que va passar aquella nit, ni de per què ho va fer. Ahir, les famílies tant de l'acusat com de la víctima tampoc van aclarir res de res. Brot psicòtic? Maniobra orquestrada? El cas és que la noia va morir un 6 de juny de sis punyalades al coll i a l'abdomen amb un ganivet que portava el seu xicot, veí de Mataró, amb el qual feia 8 mesos que sortia. Així ho va confessar als Mossos i així ho va confessar als seus pares la nit del crim. En aquest sentit, el pare de l'acusat va relatar ahir a la secció tercera de l'Audiència de Girona que aquella nit el seu fill va entrar al domicili familiar i, quan li van preguntar “Què ha passat amb la Mònica?”, l'acusat va respondre: “Volia destrossar-me la vida i em volia prendre el pis de Badajoz”. En aquest sentit, el mateix pare va explicar als membres del jurat popular i al tribunal que el seu fill li havia confessat que tenia la dèria que la Mònica González li volia prendre el seu pis de Llerena, a Badajoz. El pare diu que va treure importància al tema i li va contestar que si no havia signat cap paper no es preocupés de res. Es tracta d'un pis que Luis Terrones tenia en propietat, pel qual cada mes pagava una hipoteca.
A punt de ser acomiadat
Un altre maldecap que tenia l'acusat, ja que quan van passar els fets, des de l'empresa tèxtil on treballava des de feia 11 anys li havien comunicat que era a la llista de la gent que farien fora per un ERO que afectava part de la plantilla. És per això que patia perquè si es quedava sense feina no podria pagar la hipoteca.
Al seu torn, la mare de l'acusat va explicar que la nit del crim, abans que el seu fill arribés a Mataró, li va enviar un missatge al telèfon mòbil que deia: “Pare, mare, perdonau-me, us estimo molt, a l'armari hi ha els papers del pis. Digueu-li a la Raquel [la germana] que l'estimo molt i als avis també.” I a continuació un missatge al qual els pares no van atribuir cap tipus de lògica ni explicació: “Us ho vaig advertir, no he estat jo, mormons”. Tot i tenir una miopia severa i no dur les ulleres perquè l'hi van caure quan fugia del lloc del crim a Salt, Terrones va arribar a casa dels seus pares de Mataró tot ensangonat. “He intentant apunyalar la Mònica, però no ha passat res”, va explicar Terrones als seus pares. Però, tot i així, la mare va trucar als pares de Mònica per saber què havia passat, i va ser llavors quan li van comunicar que la noia havia mort. Mentre tenien aquesta conversa amb els pares de la víctima, Terrones, a través del seu telèfon mòbil, confessava el crim fent una trucada al 112.
Tant la família de la víctima com de l'acusat van coincidir a assenyalar que mai van veure res estrany en la parella. Que tots dos es portaven molt bé, i que mai s'havien discutit davant d'ells. Així mateix, ni la víctima ni l'acusat havien explicat que la relació anés malament ni que el noi hagués amenaçat ni pegat a la xicota. Per tant, a hores d'ara encara els pares no s'expliquen per què Juan Luis Terrones va decidir apunyalar Mònica González.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.