Gregoria Quero, una veïna de Blanes acusada d'haver fet vendre el pis a un ancià amb la falsa promesa que l'acolliria al seu domicili i que el cuidaria, va insistir ahir a l'Audiència de Girona que l'home es va desprendre de l'immoble “per voluntat pròpia” i que ella fins i tot li va intentar treure la idea del cap dient-li que “com a casa seva no estaria enlloc igual de bé”. El fiscal, però, considera sospitós que la presumpta víctima, Matías Martínez, entregués més de 100.000 euros a la imputada a canvi de res, que la deixés com a hereva única en el testament i que la posés com a cotitular del seu compte.

El 2004, l'ancià, que feia uns anys que s'havia quedat vidu, vivia en un àtic situat al número 13 de l'avinguda de la Pau; i a la primera planta del mateix edifici residia la processada. El juliol d'aquell any, Martínez es va vendre l'àtic per 111.187 euros. Amb els diners va efectuar una primera donació de 60.101 euros a la dona i, durant més de cinc anys, li va anar entregant la resta dels estalvis fins quedar-se escurat. Aleshores, segons l'acusació pública, Quero “el va començar a desatendre” en aspectes d'higiene i d'alimentació.

Gregoria, en canvi, va especificar que un dia va tornar de la feina i es va trobar que ell ja havia pres la iniciativa de vendre el pis i que la volia ajudar a pagar la hipoteca d'unes obres que havia fet a la casa del seu poble natal. “Em feia llàstima. El vaig acollir perquè ens coneixíem i passava més temps al meu pis que no a l'àtic. Li vaig oferir la millor habitació. Mai li vaig demanar res ni vaig treure ni un cèntim del compte. Era generós.”

Entre el 2004 i el 2009, no hi va haver problemes de convivència. A partir del maig d'aquell any, Quero va afirmar que les coses es van tòrcer perquè ella (que també era vídua) va trobar una nova parella i l'ancià no ho va acceptar –casualment, el fiscal va evidenciar que el malestar va coincidir amb el moment en què el compte de l'avi va quedar buit–. Arran de la tibantor, l'acusada va dir que l'ancià va presentar una denúncia contra ella, que la insultava i que parlava malament d'ella. Aquesta versió contrasta amb la que va donar l'avi als serveis socials de Blanes. Un informe de finals de 2009 recull que estava desatès, que vivia reclòs en una habitació, que menjava fora, que la família va tallar la línia de telèfon per impedir que tingués un servei de teleassistència i que li feien pagar 50 euros per dutxar-se.

En el cas, hi ha imputat un dels fills de l'acusada, qui afronta un any i tres mesos de presó per amenaces perquè, quan l'ancià era viu, li va dir que si no marxava del pis l'arribaria a llançar per les escales o el balcó. L'acusat també va negar els fets i va afegir que, malgrat que Martínez era molt caparrut i que a vegades es discutien, mai li va faltar al respecte. Sí que va admetre, però, que al final la família volia que abandonés el pis perquè la situació era insostenible.

El fiscal imputa a la dona un delicte d'estafa i demana que se la condemni a 4 anys de presó i a pagar una multa de 3.240 euros. A més, sol·licita que indemnitzi els hereus de l'ancià amb 117.642 euros, que són els diners que li va entregar.