En aquestes últimes hores estem revivint la desproporció dels mitjans emprats per l'autoritat competent, que no és una altra que la policial atiada per les institucions (per a més senyes Govern Civil), contra la ciutadania que lliurement ix al carrer a expressar el seu fundat malestar tenint en compte la situació en què es troba. Perquè l'autoritat és cosa seua, vull dir de les forces i cossos de la seguretat de l'estat, i l'autoritarisme ho és del partit governant que, a més de propiciar aquesta inaudita reculada en els drets de la col·lectivitat, ha estat l'inapel·lable responsable del desficaci, almenys en aquestes sofrides contrades.

El fet que centenars o milers de persones, alumnes, docents, pares i mares clamen contra el desori en què s'ha convertit la política, la justícia, la sanitat o l'educació en aquest país hauria de ser rebut, de fet ho és en la immensa majoria del poble que pateix el despropòsit, com una reacció normal i legítima en un estat de dret; com una mena de bàlsam purificador entre tanta mediocritat i fatxenderia, entre el poder omnímode instal·lat a perpetuïtat en la poltrona mercè a una llei electoral esbiaixada i la llibertat d'expressió a peu d'obra i a cara descoberta.

Sembla que, a hores d'ara, alguns encara no han canviat i malgrat que visqueren de gaidó la dictadura, han mamat la seua fel fins el lleu, tant o més que alguns dels seus beneficiaris directes i mentors, com, posem per cas, l'agra Sánchez de León, l'antiga dofí del doctor Camps, exportaveu del Consell i garant de les llibertats que ens volen tenallar.

Mentrestant, vull dir mentre a València romanen en dependències policials més d'una desena de detinguts, en algun cas menor d'edat, els capitosts del PP romanen en conclau a Sevilla parlant, entre d'altres perles, de corrupció per boca del nostre actual MH —tindrà barra el tio— i, segurament, de democràcia, austeritat... com si l'estat estiguera per a aguantar-los també el seu cinisme interessat per allò d'assaltar l'últim bastió socialista.

Vullguem o no, la solució ara per ara està en el carrer, en manifestar-los nítidament el rebuig que ens produeixen conductes tan execrables i comportaments tan contundents com irresponsables. Ells són els que no han fet els deures, abusant de la terminologia acadèmica, els indocumentats que ens han conduït a aquest frenesí, els culpables del retrocés del nostre benestar present i futur.

La desproporció ha guiat els seus passos i continuarà sembrant sal al seu pas si no ho evitem tots plegats, també els seus votants no s'enganyem.