Demà es complirà mig any de l'assassinat a ganivetades de Concepció Reixach, l'espardenyera de Banyoles morta a ganivetades a la seva botiga el diumenge 18 de desembre, sense que s'hagi localitzat l'autor o els autors del crim. L'espardenyeria és a escassos metres de la porta de l'església, on aquell dia més de cent persones van assistir a la missa que començava a les 8, se pressuposa que poca estona després de l'atac mortal a la botiguera. Però ni els devots que anaven a la cerimònia religiosa ni cap dels veïns van poder aportar cap pista que hagi servit per identificar cap sospitós. A la zona on es va perpetrar l'assassinat, al cor del barri vell de Banyoles, tampoc hi havia càmeres de seguretat que enregistressin els moviments de cap sospitós. Precisament, Reixach i el seu home, Esteve Sanmartí, havien decidit de posar càmeres a l'establiment per mirar de dissuadir els lladregots que a vegades miraven d'emportar-se'n algun calçat sense pagar. Mai, però, havien comptat que serien víctimes d'un assalt mortal.
Esteve Sanmartí és un home serè i afable que atén els clients amb diligència a la seva parada de sabates i espardenyes al mercat. Només ha obert la botiga escenari del crim, que solia atendre Concepció Reixach, per treure'n gènere per vendre als mercats, però no la tornarà a obrir al públic.
Sanmartí no mostra gaires esperances que l'afer es resolgui. “Diuen que el temps pal·lia la pena, però jo cada cop ho porto pitjor.” El silenci que mantenen els investigadors empitjora les coses. Sanmartí recorda que després del crim els Mossos li van dir que quan hi hagués res que hagués de saber ja li ho comunicarien. Han passat sis mesos i ara ni tan sols té contacte amb els investigadors. Està segur, però, que no tenen cap pista fiable del criminal. Sanmartí creu probable que fos un robatori planificat, perquè no van deixar empremtes dins de la botiga ja que, se suposa, duien guants. No s'explica, però, tanta violència per emportar-se un botí que podia ser “d'uns 200 euros”, a part del canvi que Reixach guardava dins d'un cabàs de fer la compra, on també hi havia la seva bossa de mà. Sanmartí recorda que a quarts de set havia parlar amb Reixach i li havia dit que mentre que el matí havia estat bo quant a vendes, la tarda havia estat molt fluixa, cosa que vol dir que havia fet poca caixa. No sap quant van robar en total. És clar que la caixa era buida i que també va desaparèixer el cabàs amb el canvi i la bossa de la botiguera. No consta que els lladres hagin fet servir cap targeta de crèdit de la víctima i, per tant, no han deixat rastre tampoc per aquesta banda. Sanmartí creu que l'única possibilitat per resoldre el cas seria que amb el temps “algú se'n vagi de la llengua”.
Sanmartí recorda que un robatori que va patir fa temps (li van robar dues vegades els gossos de cacera) no es va resoldre, tot i que, en el segon cas, ell va aportar a la policia la imatge dels lladres que havia captat amb unes càmeres que va instal·lar després del primer robatori. “Si ni tenint les imatges no els van trobar...”, diu per remarcar el seu pessimisme davant la possibilitat que es descobreixi l'assassí de la seva dona, que no va deixar cap rastre evident. De fet, els investigadors mateixos admeten que el cas és de difícil resolució, perquè a l'escenari del crim no van poder recollir ni empremtes ni ADN atribuïts a l'assaltant, que seria clau per certificar o descartar un sospitós en cas que en algun moment en trobin algun. “El cas té més dificultats que el de Palafrugell, en què com a mínim tenim una mostra d'ADN”, admet un responsable de la investigació.
Comentaris