Suïcidi entre reixes

Rebombori mediàtic a l'Argentina pel cas de Juan Pablo Torroija, l'argentí de 41 anys que va morir el 14 de juliol a l'hospital arran de les greus lesions neurològiques que va patir tres dies abans, quan es va penjar amb una camisa dels barrots de la cel·la de la Policia Municipal on havia estat traslladat després de ser detingut per un petit robatori. Els mitjans argentins, a través de declaracions del seu pare, un empresari de l'Argentina, i d'una seva germana, qualifiquen el cas d'assassinat i arriben a afirmar que Torroija va ser torturat pels Mossos d'Esquadra, cos policial que no va tenir cap intervenció ni en la detenció ni en la custòdia de Torroija. Els mitjans argentins també acusen la policia i el jutjat de Girona d'haver silenciat el cas i de no haver-los informat de la mort de Torroija, que defineixen com un activista militant del moviment dels indignats i del moviment ocupa. També afirmen que ja hi ha dues demandes presentades als jutjats de Girona.

La realitat, que des de l'Argentina es veu molt esbiaixada, és que dos jutjats de Girona tenen una causa oberta, l'un per les diligències pel robatori i l'altre per la mort per suïcidi de Torroija. I des de l'11 de juliol, és a dir, tres dies abans de la mort i el dia que es va penjar dels barrots, el jutjat té sobre la taula l'enregistrament de les càmeres de seguretat que li va entregar la policia i on es veu tot el procés. S'hi veu com Torroija entra pacíficament a la cel·la darrere d'un agent, com intenta dormir i es tapa la cara amb la samarreta perquè la llum el molesta, s'aixeca diversos cops i volta per la cel·la. Desapareix de la visió de les càmeres quan es va a penjar dels barrots, que queden just a sota de la càmera, i llavors és quan el policia que vigila les càmeres dóna el senyal d'alerta. Les imatges també mostren diversos agents fent-li el boca a boca i reanimant-lo, cosa que inicialment aconsegueixen, i el detingut és traslladat viu al Trueta, on mor tres dies després. Josep Palouzié, cap de la Policia Municipal, afirma que van actuar amb total diligència i remarca que l'actitud tranquil·la que va mostrar Torroija no feia pensar que precisés fer-li un seguiment especial. La policia considera que només Torroija tenia el domini sobre la seva vida, ja que es va penjar a una altura d'un metre i mig aproximadament i, per tant, només li calia estirar les cames i tocar de peus a terra si volia posar fi al penjament. A part, se li havien tret els cordons de les sabates i el cinturó, com estableix el protocol, i el detingut va signar la lectura de drets sense cap recança i no va voler que s'avisés ningú de la seva detenció. Torroija, que feia set anys que havia abandonat l'Argentina, vivia sol en una casa que havia ocupat sense consentiment dels propietaris a Girona i feia unes setmanes que havia rebut una ordre de desnonament. Juan Pablo Torroija, a més, era coneixedor del funcionament dels calabossos policials, ja que en els darrers anys havia acumulat un bon grapat de detencions per delictes diversos: amenaces, extorsió, tràfic de drogues, danys, lesions, furt, robatori amb violència i intimidació, entrada en domicili aliè... L'allau d'acusacions que arriben d'ultramar ha sorprès la Policia Municipal de Girona, que, tot i el desenllaç tràgic, estava orgullosa que en un primer moment s'hagués salvat la vida de Torroija. Ara no entén com han passat de ser considerats salvadors a botxins. De moment, un lletrat de Màlaga ha comparegut al jutjat en representació del pare de Torroija i la mare del seu fill, i també ho faran advocats gironins en representació de la mare i la germana del difunt.