Una mòmia i molts enigmes

Les primeres proves i inspeccions realitzades per forenses i científics al cos de l'enigmàtica mòmia del Museu Darder han permès recollir dades que, ara per ara, a falta del seu processament, serveixen més per afegir que no pas aclarir misteris sobre els orígens del curiós “ser humà embolcallat”, que, segons Pla, Darder va dur d'Egipte i va passar per la duana declarant-lo com a bacallà sec. “No som com el CSI o la doctora huesos de Bones, que en segons ho tenen tot clar, nosaltres necessitem temps”, apuntava Maria José Adserias, odontòloga i antropòloga forense, que juntament amb el doctor Albert Isidro, traumatòleg i expert en egiptologia, lideraven ahir l'estudi de la mòmia, sobre la taula d'autòpsies de l'Institut de Medicina Legal de Girona.

El TAC i les radiografies que se li van fer de matinada a la clínica Girona van deixar clar que el cos té filferros que li aguanten l'estructura per tot arreu, a banda del ganxo que li sobresurt del crani que deuria haver servit per exposar-lo penjat. Els escàners també van detectar que el cadàver no tenia trencat l'os esfenoides, que es fracturava durant la momificació egípcia si es feia servir la tècnica d'extreure el cervell amb un ganxo pels orificis nasals. Aquestes dues troballes podrien fer pensar, doncs, que no es tracta de cap mòmia egípcia. Però les conclusions no es poden treure de manera tan ràpida. Perquè els filferros que enllacen ossos, molt similars als que també tenia el famós negre de Banyoles, podien haver estat una aportació de l'amo de la mòmia, el taxidermista Francesc Darder. I el cervell també podria haver estat extret per un altre sistema emprat pels egipcis, que consistia a injectar unes pocions que liquaven el cervell i després treure'l per l'orella. Interrogants oberts. El processament dels milers de fotografies al mil·límetre que van fer amb l'escanejada en tres dimensions del cos podrà aportar més dades. Com per exemple, quina mena d'incisió a l'abdomen tenia el cos, que en la cultura egípcia va anar variant segons les dinasties. Sí que es va constatar que el cos conserva la tràquea i la llengua. I també les vèrtebres que, en canvi, no conservava el boiximà, que també va passar pel Darder. Els científics que ahir l'examinaven parlaven com si el cos embolcallat fos un home. La forma de la mandíbula i la pelvis ho denoten “Però no és segur. No la podem errar, s'ha de filar prim i haurem de fer anàlisis i prendre mesures molt més precises”, apuntava l'odontòloga forense Anna Hospital, que remarcava que el cos no conserva teixits tous que determinin el sexe.

Sí que conserva teixits tous visibles, que han quedat fora de l'embolcall, sobretot a la cara i als peus, i se n'han tret mostres. Això servirà per intentar treure ADN. “Si s'extreu una cadena molt llarga, voldrà dir que el cos té menys de 500 anys, perquè l'ADN no es conserva més de cinc segles”, apuntava Isidro. Però sobretot s'analitzaran aquestes mostres per buscar quins productes es van utilitzar per a l'embalsamament, cosa que serà clau per situar l'operació en un moment històric determinat. A simple vista, el cos presenta com dues cares: el costat esquerre del rostre està ben momificat i conserva la parpella, mentre que el dret està esquelètic. El nas, aixafat. “Tot apunta a un aixafament post mortem”, afirmava Narcís Bardalet, cap dels forenses gironins. Potser perquè el cos va ser deixat tombat bocaterrosa. De la cavitat cranial, ahir els científics en van extreure restes vegetals. També s'analitzaran. Seran un element més que podrà aportar dades sobre la procedència del cos. El cadàver fa aproximadament 1,85. Molt alt per ser de l'època faraònica, però també molt alt per ser el d'una persona que hagués viscut fa 200 anys. Un misteri. Es tornaran a mesurar tots els ossos per comprovar l'alçada.

Les odontòlogues Adserias i Hospital es fixaven ahir especialment en les dents. A primer cop d'ull, molt ben conservades, tot i que es veia una petita càries i que alguna peça l'havia perdut post mortem. Els va sorprendre la “blancor opaca” de les peces. Més pròpia d'africans que de caucàsics. I unes taques visibles a l'esmalt, sovint relacionades amb l'alimentació i l'aigua de països africans. Tenia queixals del seny. Per tant, era adult. Però jove, pel desgast del dentat. Sobre la causa de la mort: de moment cap indici.

Molt important serà l'anàlisi detallada que es farà de l'embolcall. En principi, benes de lli, de dues qualitats diferents i posades en capes diferents. Se'n van extreure petites mostres per analitzar-les. Els egipcis utilitzaven benes de qualitat diferents si es tractava de momificar una persona de la reialesa o algú de classe baixa. Els nobles eren embalatjats amb benes que tenien un mínim d'entre 40 i 60 fils per centímetre quadrat i els altres mortals, amb una bena molt més senzilla. De les mostres agafades es podrà veure quants fils tenen les benes de la mòmia del Darder. La posició de les mans, posades sobre la pelvis, és la que correspon a una persona que no formava part de la reialesa, per a la qual estava reservada la posició de les mans creuades sobre el pit.

Mentre els científics processen les dades que els ha proporcionat per veure si la situen en el temps i l'espai, la mòmia tornarà a ser encapsada al seu bagul de conglomerat que la cataloga com a peça “numero 1001, mòmia egípcia, del Museu Darder” i com a matèria “fràgil”.