Mor el sotsinspector Agustí Vehí, historiador i autor de novel·la negra

Ha mort un home polifacètic, savi, pacient i docte. Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 1958), sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, doctor en història, docent en matèria de seguretat pública, conegut autor de novel·la negra i guanyador de diversos premis literaris. Tenia també una faceta no tan coneguda com a músic, a part de gran col·leccionista. Tot un filantrop encara que anés armat i uniformat.

Provinent de l'exèrcit de terra, on tenia el rang de sergent, va ingressar a la Guàrdia Urbana de Figueres el 1982 i poc després es va incorporar a la policia local de Salt, on va arribar a ser-ne el cap. Les seves inquietuds el van dur a cursar història i fundar, juntament amb altres experts en seguretat, entre ells Jaume Curbet i Josep Pujades, un centre d'estudis de policia i seguretat amb seu a Girona que van anomenar Maioc, recollint un vocable que en la cultura maia designava el controlador de la seguretat.

Va tornar a la Guàrdia Urbana de Figueres, on va ser ascendit a sotsinspector, i durant anys va exercir funcions de comandament com a sotscap al costat de l'intendent Francesc Rojo. Els darrers temps havia assumit les tasques de protecció civil dins del cos.

Sempre va compaginar les tasques policials amb la docència i va ser instructor a l'Escola de Policia de Mollet i també a l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral (EPSI) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Com a investigador històric, va fer donació a l'Ajuntament de Figueres d'un treball de recerca sobre l'evolució de la seguretat a la ciutat entre els segles XVIII i XIX, treball que li va suposar la concessió d'una medalla durant la festa de la policia del 2011. Divendres passat, el Vehí historiador havia de participar en una taula rodona a Olot sobre la història dels Mossos a la Garrotxa, però no va poder-hi intervenir per la malaltia que ha acabat posant fi a la seva vida.

El 2009 es va revelar com un novel·lista d'èxit amb l'obra Abans del silenci, guanyadora del premi Ferran Canyameres, una novel·la històrica i policial ambientada en la Guerra Civil. El 2010 va publicar Ginesta pels morts. Un blues empordanès, a través de la qual retratava l'Empordà, la seva gent i els Mossos. El 2011 va guanyar el premi Crims de Tinta amb Quan la nit mata el dia, una novel·la amb una trama que gira a l'entorn de l'assassinat, el 1958, del delegat de la Falange a Figueres, que apareix mort mig nu i amb una creu clavada al cap. I la seva darrera Torn de Nit, un grotesc dietari de la vida nocturna dels urbans de Figueres, que destil·la al màxim una de les qualitats de l'Agustí Vehí: l'humor amb què afrontava la vida.