Processen una mare de Lloret per l'ablació a 2 filles a Gàmbia

El jutjat número 4 de l'Audiencia Nacional ha processat una mare de Lloret de Mar per dos delictes de mutilació genital a dues de les seves filles, que ara tenen 15 i 10 anys, a les quals van practicar l'ablació de clítoris el 2006 durant un viatge a Gàmbia. L'article 149 del Codi Penal preveu penes d'entre 6 i 12 anys pels casos de mutilació de menors.

El cas, que instrueix l'Audiencia Nacional perquè es tracta d'un delicte comès a l'estranger, es va descobrir el 2011, quan en una revisió mèdica feta dins del protocol de prevenció de l'ablació abans de fer un viatge a Gàmbia es va descobrir que les dues nenes tenien mutilat el clítoris, una d'elles de manera incompleta. Llavors es va comprovar que les nenes havien fet un viatge a Gàmbia l'estiu del 2006 i es pressuposa que va ser llavors quan se'ls va practicar l'ablació. Abans d'aquest primer viatge, les nenes havien estat sotmeses a una revisió i es va fer l'advertiment als pares que de tornada havien de sotmetre altre cop les nenes a una exploració per comprovar que tornaven íntegres del seu país. Però en la tornada els pares no van dur les nenes a la revisió. Un cop es va haver descobert la mutilació, el jutjat 5 de Blanes va obrir diligències i es van imputar tant el pare com la mare, que ara ja tenen la nacionalitat espanyola. El pare, però, va quedar exculpat i es va seguir el procediment contra la mare.

En la declaració indagatòria, la mare es va justificar assegurant en primer lloc que, quan el 2006 la metgessa li va fer l'advertiment sobre l'ablació, ella no entenia el que li estaven plantejant perquè feia molt poc que vivia a Catalunya. I va assegurar que ella no havia participat en la pràctica i que va ser la seva mare, l'àvia de les nenes, que li va dir que duia les nétes a visitar uns parents, i que va ser durant aquesta visita que les van mutilar, contra el seu consentiment. La filla gran, de fet, va explicar al jutjat que la seva mare s'havia enrabiat molt amb l'àvia quan es va adonar del que havia passat. La mare assegura que, tot i estar en contra del que li van fer a les nenes, no ho podia evitar i a Gàmbia tampoc no ho podia denunciar perquè allà ningú no ho hauria entès. A més, va afegir que, un cop van haver tornat, tampoc no va dir res perquè va veure que les nenes ja no ploraven, que ja tenien les ferides curades i que ja no podia fer-hi res. La dona, que ha tingut una altra nena, assegura que ara que han transcorregut set anys de l'ablació, ha entès que és una pràctica inacceptable. La seva defensa, Joan Pere Zapata, indica que no hi ha proves per condemnar la mare per la comissió directa de l'ablació i que la dona s'hauria de considerar exempta de culpa del delicte per omissió, perquè per la càrrega cultural no tenia capacitat real per evitar que la gent de la seva família practiquessin l'ablació.