La zona dels Reguers d'Horta de Sant Joan on es va produir el funest incendi de la setmana passada, amb un balanç de cinc bombers morts i més d'un miler d'hectàrees cremades, és una de les zones més pirofòriques dels Ports. Ho diu Salvador Carbó, el director de l'Ecomuseu dels Ports. «No tinc una estadística real», matisa Carbó, però argumenta que des del 1983 en aquesta mateixa zona hi ha hagut com a mínim cinc incendis. «Quatre de documentats i un que recordo», precisa. De fet, el 1985, des del Centre d'Estudis de la Terra Alta, es va elaborar un informe monogràfic sobre l'incendi del 1983. En aquella ocasió, el foc, com el de fa una setmana, el va originar un llamp, i només tres dies després, el 23 de juliol, del que s'ha declarat enguany.
La partida dels Reguers d'Horta de Sant Joan és la vall formada pel riu Canaletes i que acompanya en gran part el recorregut de la carretera que va a Prat de Comte, i és una zona molt explotada per l'home i des de fa molts segles. Això la fa especialment vulnerable als incendis forestals. Ho diu un informe que l'any 1984 va publicar el Centre d'Estudis de la Terra Alta. La presència de carboneres fins als anys cinquanta del segle XX i l'explotació de la fusta dels boscos des de l'edat mitjana han adulterat un paisatge de bosc mediterrani on tradicionalment coexistien el pi rojal i la carrasca. «Penseu que el sostre de la Biblioteca Nacional de Catalunya està fet tot amb pi roig d'Horta», explica el director de l'Ecomuseu dels Ports, Salvador Carbó, que assenyala que durant molts anys s'ha estat fent molt mal als Ports, i que això no es pot arreglar en quatre dies. Així, l'àmplia zona que s'ha cremat en aquest últim incendi, declarat la setmana passada, inclou, al marge de zones de conreu –cereals, ametllers i oliveres, principalment–, matolls i bosc de pi blanc. «El pi blanc és altament pirofòric; en canvi, les carrasques conserven molt millor la humitat, i això fa que els incendis del passat fossen molt més fàcilment conservables», afirma Carbó, que no és gens partidari d'utilitzar els ramats de cabres per netejar el sotabosc. «Els efectes dels ramats són com un incendi silenciós, ja que ho pelen tot», diu.
El més esfereïdor de tot plegat és que en aquesta mateixa zona dels Reguers s'hagen produït en només 26 anys cinc incendis, tres dels quals, provocats per llamps i dos per imprudència humana. El primer i més greu va ser el 1983, un incendi que com el de la setmana passada va provocar un llamp, i només tres dies després, el 23 de juliol, que el d'enguany. La diferència és que aquell es va detectar a les 16.50 de la tarda, tal com certifica l'informe del Centre d'Estudis de la Terra Alta. Els bombers van poder actuar amb més rapidesa, les condicions meteorològiques també van ser unes altres, i el resultat, molt menys tràgic, ja que en aquell incendi no va morir ningú i només es van cremar 70 hectàrees.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.