Mantenen l'acusació contra les dues doctores de Figueres

Dues metgesses de l'hospital de Figueres, Susana Vilardell i Isabel Vila, van ser jutjades ahir acusades de no haver tingut una actuació prou diligent que permetés diagnosticar de manera més precoç la greu afectació cardíaca de què era víctima una pacient que va acudir a urgències el 21 d'abril del 2004. Hi va ingressar poc abans de dos quarts de dues del migdia; i va morir al mateix centre sanitari a dos quarts d'onze de la nit. La víctima tenia 32 anys i estava embarassada de 36 setmanes. Acompanyada del seu marit, es va dirigir a l'hospital perquè es marejava, havia tingut vòmits, palpitacions i dolor al pit. Va ser valorada inicialment per un infermer, que va considerar que, tot i que presentava una freqüència cardíaca una mica alta, la seva assistència no era urgent. L'infermer la va derivar al servei d'atenció ràpida, on a priori es visiten pacients que no requereixen proves complementàries.

Segons Vilardell, quan va atendre la noia, aquesta no mostrava cap símptoma: “La vaig explorar i vaig demanar que se li fes un electrocardiograma. El resultat no era normal. Davant la sospita d'una descompensació de sucre, vaig sol·licitar una anàlisi de sang. I, en espera que sortís el resultat, la vaig remetre a ginecologia.” Vilardell, no obstant això, no va informar la ginecòloga Isabel Vila del resultat de l'electrocardiograma i no va pensar que fos necessari traslladar-la a l'hospital Trueta de Girona. “Respirava bé i estava pendent de les proves complementàries. Una analítica pot tardar entre una hora i una hora i mitja. Els resultats van sortir alterats i vaig trucar a la sala de parts per comunicar-ho.”

Vila va explorar la víctima des del punt de vista ginecològic i a les cinc de la tarda va rebre els resultats de l'analítica. “Durant l'estada a la sala de parts, va tenir dos vòmits. Estirada, semblava que li faltava l'aire. L'analítica va ser el que em va alarmar. Vaig interpretar-la i vaig alertar un internista”. Aquest doctor la va auscultar i va arribar a la conclusió que tenia un problema coronari. Junt amb Vila, van iniciar els tràmits per derivar-la al Trueta, on es creu que, “molt probablement”, se l'hauria pogut salvar si se l'hagués evacuat abans. La situació, però, es va complicar i se li va acabar fent una cesària a Figueres. Els facultatius van aconseguir salvar el nadó, si bé la mare va morir dues hores i quart més tard.

Paral·lelament, l'espòs de la víctima va explicar que la seva dona va estar 2 hores a la sala d'espera d'urgències: “Ningú li deia res. Estava pàl·lida. Quan finalment ens van fer baixar a ginecologia, Vila va anar a la idea.” La fiscal, però, formula acusació contra les dues doctores. Demana dos anys i mig de presó per a cadascuna d'elles i la seva inhabilitació professional durant quatre anys per un suposat delicte d'homicidi imprudent. I, en matèria de responsabilitat civil, que s'indemnitzi el marit amb 120.000 euros i cadascuna de les dues filles del matrimoni amb 60.000.

Els familiars de la víctima no exerceixen acusació contra Vila, respecte a la qual un dels pèrits va subratllar que va tenir una actuació “impecable”. A través del seu lletrat, Benet Salellas, la família sol·licita tres anys de presó per a Vilardell i cinc anys d'inhabilitació. Salellas va ressaltar que la documentació mèdica és caòtica; no se sap ni l'hora ni qui va fer l'electrocardiograma; va recriminar que no s'hagués tingut més en compte l'historial de la pacient i va indicar que en el primer dictamen d'aquell 21 d'abril hi posa que patia “abstèmia i malestar general”. Un diagnòstic erroni, que Vilardell va negar haver fet. Per la seva banda, els lletrats de Vilardell i Vila, Josep Pi i Xavier Bonet, respectivament, van requerir-ne l'absolució, en defensar que no va existir cap mala praxis en aquest cas, que un dels pèrits va qualificar d'infreqüent.