Successos

Ferran Pegenaute Albalate

Responsable de Seguretat

“Suplim la insuficiència de la policia”

Afirma que les empreses de seguretat fan molta feina que no es divulga i que és molt útil per a la policia; per això reben mencions i felicitacions per part dels cossos de seguretat pública

FERRAN PEGENAUTE
Va canviar la feina de pentinar gossos per posar-se a treballar en el camp de la seguretat, en què ha rebut moltes mencions i felicitacions dels cossos policials
És veritat que
quan augmenta
la delinqüència nosaltres tenim
més encàrrecs
Esterilitzar els
senglars seria
una solució bona
per als pagesos
però dolenta
per als caçadors
La vegada que
ho he passat pitjor
va ser el dia que vaig haver de treure un grup de Boixos Nois
del Camp Nou
El cas Madrid Arena ha fet que se'ns multipliqui la feina. Els espectacles de masses sempre
són els més difícils de controlar

Ferran Pegenaute Albalate (Barcelona, 1960), actual director de seguretat de l'empresa Phoenix a les comarques gironines, va quedar orfe de pare als 13 anys i als 14 ja combinava els estudis amb la feina a la discogràfica de La Trinca. A partir d'aquest episodi al món artístic, ha viscut tota una vida lligada als animals. Va començar a trepitjar territori gironí com a comercial de Pinsos Henz i després de Cooper Zeltia, empresa de Vigo de distribució de productes veterinaris. El 1990 va obrir Animalots a Olot, una botiga de venda d'animals, tant domèstics com exòtics. Després va obrir tres perruqueries canines, a Girona, Torroella de Montgrí i l'Escala.

A finals dels anys 90, quan la feina a les perruqueries va afluixar, sobretot a l'hivern, engrescat pel delegat de Prosegur va decidir treure's el títol de vigilant de seguretat i compaginar les dues feines. La seguretat el va apassionar i al cap de poc va muntar, juntament amb Julio Álvarez, la delegació a Girona de Phoenix, que ara té 200 empleats i s'encarrega de la seguretat privada de desenes d'espais i empreses. És instructor de tir i combina la feina de seguretat amb la seva gran afició, lligada també a les armes i als animals: la cacera.

Ja s'ha convertit en habitual a les festes de la majoria de cossos policials, Mossos, Guàrdia Civil, Policía Nacional, sent que criden el seu nom perquè pugi a recollir un diploma o una felicitació policial. Què
el fa mereixedor d'aquests
reconeixements?
És per la col·laboració. Les felicitacions les rebo jo i també companys de la meva empresa i d'altres empreses de seguretat privada. Els vigilants de seguretat fan molta feina que no es nota, que no es reflecteix mai a les notes de premsa ni a les notícies. Però estem tot el dia al peu del canó, a primera línia al carrer i sabem moltes coses i descobrim moltes coses que ajuden les policies. Per exemple, a la Jonquera, on assumim la vigilància d'espais comercials i pàrquings, veiem moltes coses d'interès policial. De fet nosaltres som auxiliars en matèria de seguretat. Som com el tercer braç de la seguretat. Per això rebem les mencions.
Ha mencionat la Jonquera, un emplaçament amb una problemàtica de seguretat molt singular. On més operen?
En desenes d'espais. Tenim contractat el servei de seguretat d'hospitals, com el Trueta i el Santa Caterina, la seu de l'INS, polígons, camps de conreu, entitats bancàries, som els responsables de seguretat del Girona FC, dels concerts de cap Roig, de l'Acústica de Figueres, festes majors a dojo... i m'he especialitzat en
espectacles de nit.
Quina activitat és més complicada a l'hora de garantir la
seguretat?
Els espectacles de masses, sense cap dubte. Sobretot els espectacles nocturns, però també tenen dificultat els esdeveniments esportius. És molt més arriscat treballar allà on hi ha aglomeracions de gent que els espais on s'ha de vigilar la delinqüència. Però tot depèn del tipus d'esdeveniment. Per exemple, en set anys de fer el servei de seguretat als jardins de cap Roig només en una ocasió vam haver de treure un borratxo que va pujar a l'escenari. En canvi als concerts de festa major i on hi ha actuacions de DJ és estrany no haver de fer alguna intervenció per aldarulls derivats del consum d'alcohol.
El cas de la tragèdia del Madrid Arena ha marcat un abans i un després?
I tant que sí. Després del cas
del Madrid Arena a nosaltres se'ns ha multiplicat la feina per fer serveis en espectacles nocturns, concerts i actes de festes majors.
I també es pot dir que com més delinqüència hi ha més feina garantida teniu?
Sí, sí, és així. Quan augmenten els robatoris o la delinqüència
hi ha més feina al nostre ram. Treballem per a pagesos de
l'Alt Empordà que estaven tips que els anessin a robar aparells de reg i maquinària. En ocasions ens assabentem per les notícies de casos d'inseguretat i després ens anem a oferir. Ara mateix, veig pel diari que estan assaltant les ITV a la nit i no descarto visitar els responsables per oferir-los
els nostres serveis.
Això vol dir que les empreses privades supleixen la incompetència de la policia a l'hora de garantir la seguretat?
Més que la incompetència, la insuficiència de la policia. És evident que la policia no pot arribar a tot arreu i aquí és on nosaltres tenim el nostre espai. Com ara a les urbanitzacions.
Però la gent no es pot acabar sentint estafada? Ha d'acabar pagant per un servei que en realitat ja paga amb impostos perquè l'hi garanteixi l'administració.
No, en aquest sentit no se sent estafada. La gent quan es decideix a contractar-nos és perquè ha decidit que s'estima més pagar i estar tranquil. El problema nosaltres el tenim a les urbanitzacions perquè pot passar que no tots els parcel·listes estiguin d'acord a pagar. I llavors, sense voler-ho pot ser que acabem fent una vigilància que beneficiï aquells que no en volien. És a dir, uns paguen i els altres se n'aprofiten.
Tots els serveis els fan amb la presència de vigilants al punt on s'ha de preservar la seguretat?
No, tots no. En alguns casos, com als polígons i les urbanitzacions, es requereix la presència del vigilant que fa les rondes. Però també tenim, a través de l'empresa Opció A, servei d'auxiliars i controladors d'accés. En bancs i caixes, per exemple, es funciona diferent, a través del servei Acuda, que significa que els vigilants només es mobilitzen en cas que sigui necessari. Per exemple, si es dispara l'alarma.
I tots els vigilants van armats?
No. A la nostra empresa hi ha
un 25% de vigilants que tenen
llicència. I que tinguin llicència
no vol dir que sempre surtin armats a treballar. Se selecciona
els serveis en què es considera
necessari anar armats.
Amb la modificació de la llei de seguretat privada se'ls dóna més facultats i més competències, com a l'hora de fer detencions?
Tampoc canvia tant la situació. L'única novetat és que ens dóna facultat per actuar en espais públics, al carrer, mentre que abans els nostre radi d'acció quedava limitat a espais privats. Les detencions, en realitat retencions, sempre s'han pogut fer, com les pot fer un particular qualsevol, fins que arribi la policia per fer la detenció formal.
Amb quin servei ha patit més en
tota la seva trajectòria en el món de la seguretat?
El pitjor va ser quan encara estava
a Prosegur i em va tocar treure una colla de Boixos Nois del Camp Nou. El servei més dificultós.
Ara és vostè l'encarregat de la seguretat al camp del Girona, que també va passar moments conflictius per culpa de la presència d'ultres esvalotadors. Com ho porten?
Ja fa vuit anys que hi treballem i podem dir que aplicant el lema de la tolerància zero ho tenim ben controlat. N'estic orgullós, perquè fins i tot la premsa d'Alemanya, on tenen molts problemes amb la seguretat en l'esport, es va interessar per la nostra feina i va venir una periodista que va passar tot el dia veient com treballàvem una jornada de partit a Montilivi. Amb l'afició local a rega, ara només preocupa que un dia l'equip rival arribi amb un miler d'aficionats que busquin brega i que hi hagi una invasió de camp. Si això passa no pots actuar amb violència contra els esvalotadors; l'estratègia és protegir l'àrbitre i tapar les boques dels vestidors.
Alguna anècdota digna de menció?
Vam tenir un cas anecdòtic a Llagostera, on també ens encarreguem de la seguretat dels partits. Era el dia del play-off contra el Nàstic de Tarragona i vam tenir dificultats per treure l'àrbitre del camp, que va acabar ple de pedres. Quan ja érem fora i acompanyàvem el col·legiat al seu cotxe, resulta que el tenia aparcat just al costat de l'autocar dels aficionats del Nàstic, que van baixar enfurismats del vehicle per intentar arreplegar l'àrbitre. Per sort vam aconseguir que en sortís il·lès.
La seva gran afició és la cacera.
Actualment hi ha un problema
lligat amb aquest activitat que
implica sobretot els col·lectius
de caçadors, els pagesos i els agents rurals: la proliferació de porcs senglars que arrasen les collites. S'hi pot fer res per mantenir a ratlla els senglars?
La realitat és que el senglar cada cop es torna més domèstic a les zones on no hi ha colles de caçadors que els matin. Com va passar a Cadaqués aquest estiu, que fins i tot arribaven a la platja i es menjaven el berenar dels turistes. Però també s'han fet més resistents davant els caçadors i allà on saben que hi ha batudes s'atrinxeren als boscos i cada cop ens costa més fer-los sortir perquè s'enfronten als gossos i els fereixen. I per molts que en puguem abatre, en queden més. S'ha parlat d'una possible solució que consistiria a posar-los un pinso que els esterilitza per estroncar la reproducció. Això seria una bona solució per als pagesos però no tant per als caçadors, i volen que n'hi hagi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia