El monitor acusat d'abusos admet tocaments a 17 nens
L'imputat, veí de Lloret, afronta 105 anys de presó
El judici es va celebrar ahir a l'Audiència de Girona
Dos doctors diuen que té un trastorn de personalitat a causa d'una caiguda i una intoxicació
Josep Castiella, el monitor de Lloret de Mar acusat d'abusos sexuals a menors, va ser jutjat ahir a l'Audiència de Girona, on va admetre tots els fets que se li imputen. Durant bona part de l'interrogatori, es va limitar a contestar amb un sí a les preguntes de la fiscal i de les acusacions sobre si era l'autor dels episodis que li anaven relatant. Va reconèixer haver fet tocaments a disset nens, d'entre 4 i 9 anys, i va confirmar que es va gravar amb el mòbil mentre li realitzava a un d'ells una fel·lació en una aula de l'escola Àngels Alemany.
En aquest col·legi, Castiella hi havia fet classes extraescolars de guitarra, tennis i psicomotricitat (la majoria dels abusos van tenir lloc entre el 2011 i el 2012). Havia muntat, a més, casals de Setmana Santa, d'estiu i de Nadal a l'Àngels Alemany i al CEIP Pere Torrent. Va abusar, doncs, d'alumnes que participaven en les activitats i els casals que organitzava, contractat per l'Ajuntament o l'AMPA de l'Àngels Alemany. Els solia fer tocaments als genitals, aprofitant moments en què es quedava sol amb ells. Els havia grapejat en les classes particulars, en un vestíbul, als vestidors i a casa dels menors, ja que en ocasions feia de cangur. Hi va haver casos, a més, que va anar més enllà. A part d'enregistrar la fel·lació a un nen de 6 anys, a un altre li va petonejar el cul i el penis.
Vist per a sentència
El reconeixement dels abusos per part de Castiella va permetre escurçar el judici, que havia de durar fins dijous. Després que admetés els càrrecs, tant els advocats de les famílies de les víctimes com el de la defensa van renunciar a la declaració dels testimonis i dels infants. Això va evitar que els menors haguessin de passar per la sala i el mal tràngol d'haver de tornar a exposar els fets.
Els que sí que van declarar van ser dos pèrits proposats per la defensa. Van sostenir que el monitor va sofrir dos incidents que li van provocar danys al cervell. El primer va ser quan tenia 13 anys, en una caiguda amb bici que li va causar un traumatisme cranial. I, amb 21 anys, es va intoxicar amb monòxid de carboni en la rua de carnestoltes de Blanes. Pels doctors, el traumatisme cranial li va originar una alteració i un trastorn de la personalitat, que va desembocar en conductes pedòfiles. Els facultatius consideren que tant la caiguda com la intoxicació li van afectar les emocions i la seva conducta social; van contribuir a fer que fos fred, empàtic i que disminuís la seva voluntat per controlar les seves conductes sexuals. “En ocasions actua de manera impulsiva. La seva ètica social és diferent. Pren determinades decisions, tot i saber que estan malament i que el poden perjudicar.” Tant la fiscal com les acusacions, però, ho van posar en dubte. D'entrada, perquè l'acusat no va qualificar com a importants aquests successos, ja que va dir que no li van impedir fer una vida normal.
La fiscal l'acusa d'haver abusat de disset menors. Li demana una pena global de cent cinc anys de presó, deu anys més en llibertat vigilada i una indemnització a les famílies que s'enfila, en conjunt, a 108.000 euros. L'advocat de Castiella, Joan Córdoba, va requerir dos anys de presó per a cadascun dels delictes, amb l'atenuant de confessió i pertorbació mental. Dues de les acusacions particulars, encapçalades pels lletrats Carles Monguilod i Benet Salellas, reconeixen l'atenuant de confessió. Salellas, però, sol·licita que un cop Castiella surti de la presó no pugui fer cap activitat amb infants durant sis anys. L'altra acusació, exercida per l'advocat Joan Comas, no aprecia la confessió. El lletrat, que representa tretze famílies, creu que el reconeixement dels abusos arriba “tard i malament”. “Tot i que pels nens ha estat un alleujament no declarar, no els ha evitat l'angoixa prèvia. El seu testimoni al judici tampoc ha estat decisiu per esclarir els fets, ja que no ha aportat res de nou; i no mostra penediment.”