Ofensa als Mossos o plagi a Nike

Diada de Sant Jordi a la Rambla de Girona. Entre les parades, la majoria de llibres, uns mossos en descobreixen una que exposa unes samarretes, que es venen per 14 euros la peça, que els criden l'atenció. I no pas per interès de comprar-les. Les samarretes porten estampat “Kill Mossos” (mata mossos) damunt d'una insígnia que recorda la de Nike, i a sota hi diu “Just do it” (simplement fes-ho), lema característic de la famosa marca de roba esportiva. Els mossos, que van fer una ràpida associació d'idees entre els dos lemes i van veure-hi tota la malícia que podia amagar l'estampat de la samarreta, van optar per comissar totes les peces (tres) que el venedor tenia exposades a la seva parada. Al venedor, Gerard, se'l va advertir que l'exposició i venda d'aquell material amb aital missatge podia ben bé constituir un delicte d'incitació a l'odi o la violència contra grups o associacions per motius de raça, sexe, ideologia... tipificat en l'article 510 del Codi Penal, que preveu penes de presó que poden oscil·lar entre un i tres anys i penes de multa d'entre sis i dotze mesos.

Fets el comís i l'advertiment, la diada de Sant Jordi es va desenvolupar amb tota normalitat al marge de la discreta acció policial en aquesta parada. Però els Mossos van redactar unes diligències del comís i l'actuació que van entregar, juntament a les samarretes, al jutjat de guàrdia de Girona. I les diligències han derivat en una imputació cap al venedor de les samarretes, però no pas pel delicte que contempla l'article 510 del Codi Penal, sinó pel que està tipificat en el 273, que preveu penes de presó de sis mesos a dos anys i multa de 12 a 24 mesos per a aquella persona que “amb finalitats industrials o comercials, sense consentiment del titular d'una patent o model d'utilitat i amb coneixement, fabriqui, importi, utilitzi, ofereixi o introdueixi al mercat objectes emparat per aquests drets”. És a dir, per haver plagiat la marca de Nike i haver posat a la venda samarretes amb la marca falsificada. I per respondre d'aquest plagi i estafa a Nike, Gerard ja va comparèixer la setmana passada davant del jutjat d'instrucció, que pel seu costat ja ha encarregat informes pericials sobre l'autenticitat de les samarretes, és a dir, si són Nike de debò o si són un plagi. En la seva declaració, Gerard, que no ha de respondre per la “ironia” envers els Mossos va declarar que era evident que les samarretes no eren autèntiques de la casa Nike i que ell en cap moment pretenia fer creure a cap possible comprador que oferia peces Nike autèntiques.

És l'argument que constitueix sempre la base de la defensa dels venedors que venen peces no autèntiques amb marques de renom estampades. Els jutges tendeixen a arxivar o absoldre els casos d'imputats per falsificacions de marques quan la falsificació és tan burda i tan evident que no es veu possible que pugui enganyar a ningú en bon seny, que tingui prou bona vista i que entengui que la relació entre el preu i el producte no fa possible que sigui una peça autèntica.