Els Mossos han detectat un increment de l'activitat de les bandes llatines a Catalunya els últims mesos, sobretot després que el setembre morissin assassinats dos joves, a Sabadell i a l'Hospitalet de Llobregat, que estarien relacionats amb aquestes bandes. Després de la legalització el 2005 dels Latin Kings i els Ñetas, d'altres bandes han incrementat la seva presència a Catalunya i actualment es calcula que almenys 3.000 joves estan relacionats amb aquests grups, situats sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona i en d'altres punts de Catalunya, com ara Girona i Lleida, on cada vegada tenen més força.
El 8 de setembre un noi de 19 anys de nacionalitat boliviana va morir a l'hospital després de rebre diversos ganivetades a la sortida d'una discoteca de la Zona Hermètica de Sabadell. Pocs dies després, al parc de la Marquesa de l'Hospitalet de Llobregat, un altre jove, de 21 anys i de nacionalitat equatoriana, va morir d'un tret al tòrax quan estava acompanyat de la seva xicota. Els dos assassinats van fer saltar de nou les alarmes de la implantació de les bandes llatines a Catalunya, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, ja que, segons fonts dels Mossos, totes dues víctimes estarien relacionades amb aquests grups. Els Mossos alerten de l'increment de la presència d'aquestes bandes i de l'activitat delictiva que s'hi associa. «No només són les agressions: cada vegada més es financen amb el tràfic de droga», alerten els Mossos. «El ciutadà no aprecia l'activitat d'aquestes bandes, perquè es mouen en determinats ambients i les agressions es produeixen sempre entre membres de bandes rivals», expliquen les mateixes fonts.
Marcades per l'orgull
Les bandes ofereixen als qui en són membres una doble protecció. El fet de pertànyer a una banda els protegeix d'altres grups rivals, perquè si una banda n'agredeix una altra, la revenja està assegurada, ja que un dels trets que distingeix aquestes tribus urbanes és l'orgull, que és el motiu de la majoria d'agressions i baralles. El grup ofereix també un arrelament que molts membres de les bandes –fills de la immigració llatinoamericana dels anys 90– no tenen a Catalunya.
Símbols identificatius
La manera de saludar-se, els colors, la manera de vestir, l'argot, el número de la sort..., tots aquests són símbols que identifiquen cadascuna de la bandes. A més dels símbols, totes segueixen una mena de reglament que els marca les normes de conducta i els obliga a seguir unes directrius, com ara les proves que es fan als joves que volen ingressar al grup.
Els espais públics –parcs, places– són llocs de trobada i també identifiquen la banda, perquè marquen el territori que volen fer seu. Això explica per què el parc de la Pegaso de Barcelona, al barri de la Sagrera, és anomenat pels Ñetas com La Cuna d'Europa. El parc del Clot és ocupat pels Latin Kings, i el districte de Ciutat Vella és territori dels Mara Salvatrucha i dels Black Panthers, dues bandes que han guanyat pes els últims anys. D'altres bandes que s'han establert a Catalunya són els Trinitarios, els Crips i els Bloods.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.