L'autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant, traduïda a més de vint llengües, va néixer a Barcelona el 1908 i després d'una vida d'exili, amb residència a París, Llemotges, Bordeus i Ginebra, entre altres llocs, el 1972 decideix instal·larse a Romanyà de la Selva, primer a casa de la seva amiga Carme Manrubia, on va acabar d'escriure Mirall trencat, per molts la seva obra més important, i sis anys després a la seva pròpia casa, on va escriure una part de Viatges i flors i la novel·la Quanta, quanta guerra, publicats el 1980 i que li van permetre guanyar el premi literari Ciutat de Barcelona. Aquell mateix any li van donar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva llarga trajectòria literària.

En els darrers anys de la seva vida, l'escriptora catalana més important de la postguerra va veure com moltes de les seves obres eren traslladades a la pantalla, primer amb la versió de Lluís Pascual d'Aloma per a la televisió i més tard, amb la versió cinematogràfica de La plaça del Diamant, dirigida per Francesc Betriu. Rodoreda va triar Girona per morir, la tarda del 13 d'abril de 1983, a causa d'un càncer de fetge molt avançat. La notícia del càncer l'havia enfonsat i va decidir no lluitar. La capella ardent es va instal·lar al Palau Solterra i, seguint la seva voluntat, va ser enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva, en una cerimònia multitudinària.