La integració econòmica europea i el seu instrument monetari, l’euro, passa pel seu moment més crític. Un dels símptomes més evidents és la debilitat financera de Grècia, que si s’hagués de jutjar d’acord amb els paràmetres comptables es consideraria que està pràcticament en fallida. Grècia és el país que està en la pitjor posició en el mercat del deute sobirà, però no és l’únic. L’euro circula per molts més països dels que han adoptat aquesta moneda: es calcula que la utilitzen més de 320 milions de persones. La fallida de Grècia, si no pogués col·locar tot el seu deute, seria catastròfica per a l’euro pels dubtes que s’estendrien sobre la capacitat europea de pilotar la crisi econòmica. I això mateix demostra que el creixement especulatiu dels últims anys tenia unes fonaments molt dèbils. No fa gaires mesos, alguns països, principalment els exportadors de petroli, estudiaven la possibilitat de passar-se a l’euro com a moneda de referència davant la debilitat del dòlar.

Alemanya, la primera potència de la Unió Europea, és poc procliu a la fórmula dels ajuts directes a Grècia. Ho és per diversos motius. El primer, que li tocaria aportar bona part dels fons. El segon, la sensació entre els alemanys que Grècia està en mala posició no només per la crisi econòmica que afecta tothom, sinó per la indisciplina fiscal. Els alemanys no entenen que hagin de fer sacrificis perquè els funcionaris grecs continuïn cobrant el mateix o per finançar les jubilacions avançades dels seus treballadors. Més encara quan, des de fa molts anys, Alemanya ha estat aportant fons dedicats a la convergència econòmica dels països europeus amb renda més baixa, Espanya inclosa.

En l’origen de l’euro també hi ha els greus episodis de l’especulació internacional contra el sistema monetari europeu (SME). La solució per a Grècia ha d’entendre’s com un remei puntual. Però igual que els europeus van tenir el valor de tirar endavant la moneda única per afrontar un procés crític, ara caldrà buscar solucions imaginatives i estables. Seria un error, quan passi la crisi, tornar a la situació anterior. Un cop més, la disciplina monetària és la clau.