Molta gent coneix Breda per la sèrie televisiva Ventdelplà, però aquest no és ni de lluny el principal tret característic del poble, sinó la producció de terrissa, que es remunta al segle XVI.
 
La controvèrsia per la manca de cap figura legal que protegeixi com a patrimoni històric els forns moruns –forns de ceràmica de doble cambra– continua encesa, malgrat haver començat l'any 1998 i haver-hi intervingut fins i tot la Generalitat.

Fa dotze anys que un grup de veïns es van organitzar i van començar a pugnar pels béns històrics de Breda. Però el punt culminant de la polèmica va arribar el 27 d'abril del 2009 quan, per ordre de l'Ajuntament, va enderrocar-se Can Paiella, un dels forns moruns més significatius i on, de fet, s'havia fet poc abans una demostració de cuita, l'any 2004. Va ser l'última. I després de l'enderrocament, en un ambient de crispació general, el 26 de juny la Coordinadora en Defensa del Patrimoni de Breda va  enviar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya una sol·licitud d'informe sobre l'interès històric i patrimonial d'un conjunt de forns de ceràmica de doble cambra al municipi de Breda. Un tècnic del museu, que depèn de la Generalitat, va visitar Breda al juliol i el 9 d'octubre firmava l'informe.

El document insta l’Ajuntament de Breda i el Consell Comarcal “a declarar Bé d’Interès Local aquells forns que encara es conserven", plantejant com a actuació prioritària les actuacions necessàries per salvar de de l'esfondrament els forns que estan més deteriorats i garantir que puguin ser visitats. L’informe proposa el centre cultural Els Forns com a punt neuràlgic d’un recorregut que permeti conèixer el patrimoni terrissaire tradicional de Breda.

El silenci de l’Ajuntament
L'informe de la Generalitat, una carta i una trucada telefònica efectuada per la Comissió de Patrimoni de Girona no han tingut cap efecte sobre l'Ajuntament de Breda. Tot ha estat debades i l’Ajuntament segueix sense definir-se, eludint les preguntes de la coordinadora i dels periodistes. L'AVUI.cat ha intentat amb insistència parlar de l'afer amb l'alcalde Jordi Iglesias (CiU), i només ha rebut evasives. Els que sí que es pronuncien són els bredencs, entre ells Francesc Mas, un dels ceramistes locals més implicats en la lluita per a la preservació dels forns moruns.

Mas explica que dels 22 forns que hi havien al 1955 només en resten cinc, que haurien pogut ser sis si l’ajuntament no hagués enderrocat Can Paiella, un dels forns més emblemàtics del municipi i, segurament, del país. Mas explica que “hi ha molt pocs exemplars de forns moruns, tant a la península Ibèrica com a la zona del Mediterrani”. I és precisament per aquesta exclusivitat que els veïns de Breda creuen imprescindible que els forns moruns siguin declarats Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) i, degudament conservats i protegits per les institucions.

Menys plans urbanístics i més suport als béns històrics i culturals
Francesc Mas, juntament amb altres veïns de Breda, reclamen un punt i final a una controvèrsia que “fa massa temps que dura”. El seu principal problema és que no disposen de cap Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic que protegeixi els forns si el propietari deixa el negoci. Així, en el cas del forn de Can Paiella, l’Ajuntament –de la mà de plans urbanístics– ha optat pels enderrocaments per guanyar sòl edificable. Mas també assegura que “tenen molta pressa alhora de tirar edificis a terra però, el solar on fa mesos hi va haver l'enderrocament del forn de Can Paiella encara està desert i no s’hi ha construït res”.

Per la seva banda, l’Ajuntament va especificar al ple del passat mes de juny que l’enderroc de Can Paiella va dur-se a terme únicament per motius de seguretat ja que el forn amenaçava ruïna i constituïa un perill pels ciutadans. En canvi, Francesc Mas asegura que de cap manera estava en mal estat i que, una prova evident n’és el reportatge que TV3 va emetre sobre els forns moruns. Hi apareixen imatges de l’última cocció, que es va fer l’any 2004 i durant es va arribar fins a 1000ºC al forn ara enderrocat.

El delegat territorial de Cultura, Miquel Sitjar, es declara neutral. Explica que “el departament de Cultura i Mitjans de Comunicació no actuarà ni a favor ni en contra dels veïns o de l'Ajuntament”. Sitjar continua explicant que no volen ser “els mitjancers d'una polèmica local” i que des del departament de cultura es limiten “a informar de la importància que tenen aquests forns i la seva conservació”. D'altra banda, Sitjar no dubta a  afirmar que des del seu departament són “perfectament conscients que els forns moruns constitueixen un bé escàs a tot el Mediterrani”. Però conclou dient que “les competències administratives són de qui són” i que el departament de Cultura no trepitjarà competències que són de l'Ajuntament de Breda.

Forns moruns: passat i llegat de Breda
Pel poble de Breda els forns de ceràmica de doble cambra –també anomenats moruns– són més que el que el seu nom indica; són cultura, tradició, passat, història i, sobretot, són uns exemplars arquitectònics en perill d’extinció.

Emili Sempere, tècnic i especialista de l'Associació Catalana de Ceramistes de Catalunya, afirma que els forns moruns es remunten a l'època dels romans, que "els van introduïr a la Península Ibèrica". Tot i això, els forns moruns deuen el seu nom als àrabs "que van ser els que van divulgar de nou aquests forns coberts, cap al segle XII". Sempere cita algún altre exemple de productes que els àrabs van redivulgar i que, tot i que la seva procedència original és la romana, l'ús, millora i divulgació morisca va fer-ne quallar el nom. "Amb els forns moruns va passar el mateix que amb la teula àrab, que ja existia però que els àrabs la van potenciar molt més".

Tot plegat, es tracta de genuïnes mostres d’una Catalunya que es remunta més enllà del segle XVI, quan l’artesania marcava un ritme de producció ben diferent al dels forns d’avui dia. Els bredencs són conscients d’aquest valuós llegat històric que representen els forns moruns que, tal com delcara l'informe del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, “reuneixen unes característiques i valors d’història tecnològica, econòmica, social i industrial i patrimonial d’excepcional interès”. En conseqüència, els veïns de Breda volen conservar un tret característic que sempre ha estat el moll de l’ós d’un poble amb gran tradició terrissaire i ceramista: els forns moruns.