La RAE dóna esplendor a «nacionalitat»

La nacionalitat, a l'Estat espanyol, ja no és el que era. La Reial Acadèmia Espanyola (RAE) de la llengua castellana, fidel al lema de la institució Limpia, fija y da esplendor, modificarà, en la pròxima edició del seu diccionari, la definició d'aquest terme. Els canvis –que es podien llegir al lloc web– han provocat el rebuig dels partits catalans, que consideren que els acadèmics interfereixen en la política intentant identificar nació amb estat. Amb els magistrats del Tribunal Constitucional decidint si Catalunya és una nació, l'acadèmia, tirant pel dret, pretenia que nacionalitat ja no fos «la condició i el caràcter peculiar dels pobles i habitants d'una nació», sinó «la condició de pertinença a un estat». La RAE ha rectificat, segons informa Efe, i finalment mantindrà la primera accepció tal com estava. Tot i això, més avall els lingüistes hi introdueixen més matisos. La segona accepció passa a ser:«Vincle jurídic d'una persona amb un estat.»

Els diccionaris catalans també parlen d'estat, però amb sentits subtilment diferents. El de l'Institut d'Estudis Catalans assegura que nacionalitat és «caràcter nacional, solidaritat racial, política, institucional, que constitueix una nació». Però hi afegeix que també és una «condició jurídica que s'atribueix als súbdits d'un estat». El diccionari de l'Enciclopèdia va més lluny i parla de «nació sense estat però amb un cert nivell d'autonomia», en algunes constitucions.