El lent ocàs de l'ex-‘Cavaliere'

És l'home més ric d'Itàlia, la seva fortuna figura entre les cent més grans del món i durant vint anys ha gaudit d'un poder gairebé il·limitat al seu país gràcies al fet de controlar al mateix temps la política i els mitjans de comunicació. Dues dècades de lleis fetes a mida que li han permès, entre altres coses, escapolir-se de retre comptes davant la justícia per la mala praxi empresarial de què ha estat acusat des dels seus inicis en el món dels negocis. Ara, però, Silvio Berlusconi és també un ancià angoixat en espera de saber com haurà de complir condemna.

“Silvio està dèbil, angoixat pel dia 10, no l'havia vist mai tan malament.” Aquest és un fragment de la conversa que una periodista del diari italià La Repubblica va captar el cap de setmana passat, a micròfon tancat, entre el conseller personal de Berlusconi, Giovanni Toti, i l'exministra Maria Stella Gelmini, abans d'una conferència.

El dia 10 ha arribat. Avui un tribunal de Milà donarà a conèixer de quina manera el magnat de la comunicació haurà de complir la pena per la condemna per frau fiscal que li va arribar l'any passat: o arrest domiciliari –amb limitació de trucades i de moviments– o serveis a la comunitat. Aquesta última és l'opció que ell preferiria, i s'ha filtrat que podria haver triat ja un centre d'assistència a gent gran amb problemes de mobilitat.

Berlusconi, que precisament la setmana passada va haver de ser intervingut d'urgència per un problema al genoll i es desplaça amb crosses, tem que avui sigui el dia de la gran humiliació pública, de l'estocada final. El magnat s'ha construït una imatge pública d'home d'èxit: el triomfador per excel·lència, admirat. L'home que sempre cau dret. Un seductor que, als seus gairebé 78 anys, i al costat de la seva joveníssima xicota, continua proferint bromes sexuals –i sexistes– a tota dona que s'encreua en el seu camí.

L'home que ha viscut de (i per a) la seva imatge, que no apareix mai en públic sense una bona capa de maquillatge, està espantat davant l'impacte mediàtic que causarà la decisió judicial d'avui. Un Berlusconi vençut per les circumstàncies decebria els seus fans, que n'esperen guerra fins al final. I a això aspira.

L'hàbil Berlusconi ha aconseguit mantenir la seva popularitat a Itàlia fins i tot després que es fessin públics detallsescabrosos de la seva vida sexual amb prostitutes i el condemnessin per abús de poder i prostitució de menors. La condemna per frau fiscal pel cas Mediaset, pel fet de ser en ferm i inapel·lable, però, ha estat més letal. Per culpa d'aquesta condemna li van retirar el càrrec de senador, va perdre la immunitat parlamentària, i fa unes setmanes el títol de Cavaliere, una condecoració honorífica que li havien atorgat el 1977 pels seus mèrits com a empresari. I, a més, ha quedat inhabilitat per exercir càrrecs públics.

L'última carta que li quedava a l'ex-Cavaliere per salvar-se de la pena que li serà imposada avui era aconseguir que el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg intervingués en favor seu i li permetés presentar-se com a candidat a les eleccions europees. Berlusconi va dipositar tota la seva esperança en mans de l'exministra espanyola Ana Palacio, bona amiga i també advocada. “No poden privar els italians del dret democràtic d'elegir Berlusconi com a representant”, va etzibar Palacio al tribunal d'Estrasburg, que ha liquidat la qüestió de manera fulminant al·legant que “no és un assumpte urgent en el qual intervenir”. Desemparat, angoixat i amb l'amor propi ferit, l'ex-Cavaliere afrontarà avui un altre episodi decisiu d'aquesta lenta agonia política del líder que es resisteix a abandonar el tron.