Anna Arqué:“En el procés, les consultes van ser el punt d'inflexió”

De fet, jo ja era al comitè promotor de la ILP que pretenia portar el debat de l'autodeterminació de Catalunya al Parlament. A l'octubre, després de la consulta d'Arenys de Munt, és quan vam muntar la Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència, i vaig ser la responsable de la Comissió de Comunicació i Premsa i de la Comissió d'Internacional.

A Arenys el que es va demostrar va ser la reticència, després l'oposició i finalment la bel·ligerància de l'Estat espanyol al fet que ens pronunciéssim, ni tan sols en un poble que no arriba als 10.000 habitants! Tot el procés de les consultes va estar ple d'amenaces i d'impediments. Però nosaltres sempre preníem la decisió de tirar endavant i que no fos tan evident que el que estàvem fent era un pols amb l'Estat, perquè pensàvem que d'aquesta manera més gent s'hi sumaria.

La veritat és que això no ho saps mai. El 2009 quan es va començar amb les consultes no hi havia un estudi previ ni una majoria verbalitzada a favor de la independència a les enquestes oficials. Això feia que no tinguéssim una prospecció segura. Però per nosaltres no era tan important la participació, que també, sinó fer-ho i demostrar que es podia fer.

El que vam guanyar amb totes les consultes, no només amb la d'Arenys, van ser tres punts: Primer, demostrar que sí que és possible votar. Segon, crear un escenari positiu en el qual la gent es va sentir còmoda i va normalitzar la paraula independència.I tercer, la internacionalització del conflicte català i de les consultes populars.

És important posar el conflicte català sobre les taules de les seccions de política. Però un cop ja s'ha fet això, ha arribat un moment on el quid de la qüestió internacionalment és que ens creiem que som una nació, actuem com a tal i posem les urnes.

Durant les consultes el que va passar és que vam centrar l'autodeterminació i la independència al debat polític. Per això llavors va sorgir Solidaritat Catalana per la Independència.

En el procés sobiranista, el punt d'inflexió van ser les consultes populars perquè la gent va veure que hi havia persones de tota mena en un escenari positiu i transversal i multigeneracional. No és que abans la gent no fos independentista, sinó que no es verbalitzava. I després de les consultes es va verbalitzar la majoria social a favor de la independència i això va permetre que es passés a una majoria parlamentària.

És que no hi ha una altra, els partits tenen cedits els nostres vots precisament per fer un referèndum. I la prova per demostrar que estem preparats per ser un Estat independent és que trenquem amb l'autonomisme i posem les urnes el 9-N. No ens hem de fer un autoboicot nosaltres abans d'hora. En tot cas, que sigui l'Estat espanyol si s'hi oposa que vingui i ens tregui les urnes. Llavors serà el seu problema justificar al món quin problema tenen amb la democràcia. És la frase que sempre repetim des de l'Assemblea de la filòsofa russa Ayn Rand: “La qüestió no és qui no em deixarà, la qüestió és qui m'aturarà”.