“La ‘marea groga' catalana és una inspiració per al Tibet”

Sí que cal tenir un dalai-lama, perquè el Tibet s'enfronta a una tragèdia i la nostra civilització i la identitat tibetana estan en perill. En aquest moment crucial necessitem tota l'ajuda que puguem aconseguir, inclosa la del dalai-lama. Ell diu que personalment podria ser l'últim dalai-lama, però que això ho hauran de decidir els tibetans.

El Tibet va ser un país independent. Ningú no ho discuteix. Fins i tot documents xinesos ho reconeixen. Hi ha un tractat signat entre el Tibet i la Xina que diu que els tibetans seran feliços a la seva terra i els xinesos seran feliços a la seva. Fins i tot els documents signats per les dues parts reconeixen l'existència de dos països independents. Però som realistes. La naturalesa geopolítica i el poder del govern xinès fan que siguem molt moderats. No qüestionem la unitat xinesa, però a canvi volem una autonomia genuïna per al poble tibetà.

Hi ha diversos punts de vista entre la gent jove. N'hi ha que volen la independència, però el punt de vista majoritari és el dels que volen l'autonomia, la via intermèdia. És veritat que hi ha gent gran que preferiria la independència, i joves que també la volen, però la gran majoria dels tibetans no. El 1997, el Parlament tibetà a l'exili va aprovar per unanimitat aquest camí del mig.

He vist a la plaça [de Catalunya, diumenge] moltíssima gent sortint a manifestar-se vestida amb samarretes grogues i expressant lliurement els seus pensaments. És una inspiració. I quan els veia, pensava: m'agradaria que els tibetans poguessin fer el mateix al Tibet, però el govern xinès no ho permet. Celebro la llibertat d'expressió dels catalans, que mostra la bellesa de la democràcia. Aquesta manera pacífica de manifestar-se per les vostres aspiracions i intercanviar parers és positiva i també ens anima a nosaltres.

Tots els països del món haurien de tenir uns valors morals a defensar, els drets humans bàsics. Això és el que esperem de la comunitat internacional. Desitgem que tots els governs tinguin una bona relació amb la Xina, però alhora que surtin en defensa dels drets humans.

Arreu d'Europa i del món, gràcies al seu poder econòmic, la Xina intenta imposar el seu poder polític. Alguns països cedeixen i d'altres no. Però als Estats Units, per exemple, el president, Barack Obama, ha rebut sempre el dalai-lama i després els negocis i la relació amb la Xina han continuat igualment.

El reconeixement del nostre govern a l'exili no és la nostra prioritat. La prioritat és el diàleg amb el govern xinès per resoldre la qüestió tibetana de manera pacífica. Si arriben els reconeixements seran benvinguts, però el que volem és pressionar el govern xinès per garantir les llibertats bàsiques al Tibet i que tinguem autonomia de veritat dins la Xina.

Espero que no, seria un desastre per al govern xinès i per a la gent de Hong Kong. Ara tot el món té la mirada fixada allà i una acció d'aquest tipus seria un error per al govern. Prego perquè això no passi i es resolgui de manera pacífica a través del diàleg.

Hong Kong és un test per al govern xinès. Al Tibet reprimeixen les protestes sense miraments. Però si fan el mateix a Hong Kong, el govern serà vist de manera molt diferent. Hi ha gent que dubta de si el que diem els tibetans és cert o no, però el que veiem clarament que el govern fa a Hong Kong hauria de dur-los a preguntar-se què més està passant al Tibet.

Ells al·leguen això, però no tenen cap prova que jo mai hagi encoratjat les immolacions. Totes les meves declaracions, en tibetà o en altres llengües, han estat sempre per desencoratjar explícitament i de manera consistent aquestes morts. Sempre he dit que és una acció que ha de ser dissuadida perquè la vida és preciosa. Hem de viure per protestar. Els xinesos no poden tenir ni una sola prova que jo ho hagi dit o hagi fet res per promoure-les. La causa de les immolacions és la repressió i la tortura a la presó dels tibetans. Ni un sol xinès ha estat ferit en cap de les immolacions. Encara que la immolació sigui una mort violenta, no és violència. Perquè sigui violència has de ferir algú.