La CUP fixa el seu rumb

Fa més de dos anys que la CUP treballa per traçar quines han de ser les seves principals propostes d'actuació política. Ha estat una feina d'equip que s'ha dut a terme a través de grups de treball sectorials, uns espais de debat on l'organització elabora el seu discurs en àmbits concrets i on participa tant la militància de la CUP com
altres persones implicades en el projecte. Va ser un encàrrec aprovat per l'assemblea nacional celebrada el 17 de març a Olot. Però fins ara, aquest document no ha vist la llum.

L'economia, la sanitat, l'educació i l'habitatge són els punts forts del programa i, en definitiva, els pilars de tota actuació política. El document, però, no es queda aquí, també parla de cultura, llengua, mobilitat i infraestructures. De
cada un d'aquests àmbits, en detalla tant quina ha de ser la posició ideològica com les diverses propostes d'acció política que s'han d'adoptar.

Per exemple, en l'àmbit econòmic, la CUP proposa “bastir un nou model”. La crisi econòmica ha fet que diversos col·lectius es replantegin el sistema establert fins avui. És per això que el partit proposa que Catalunya es basi en una economia planificada segons les necessitats de la societat i que es garanteixi la participació ciutadana en la presa de decisions. Concretament, volen promoure una auditoria ciutadana sobre el deute i un debat per tal de decidir col·lectivament què s'ha de fer amb el que qualifiquen d'una “llosa” per al país. A més, volen prioritzar la municipalització i nacionalització d'empreses públiques, sobretot d'aquelles que ofereixen serveis bàsics, i crear un sistema financer popular, formant un banc públic català que canalitzi l'estalvi i el crèdit i que es basi en el sistema de banca ètica i cooperativa.

Un dels altres pilars és l'educació. La CUP defineix com hauria de ser el model d'educació amb sis adjectius: pública, catalana, antipatriarcal, de qualitat, inclusiva i popular. Aposten per fer que sigui la comunitat educativa de la zona, i no el govern, qui decideixi quin model s'ha de seguir.

“Allò de sanitat pública, universal i de qualitat s'ha d'actualitzar i precisar”, sentencien. Volen anar més enllà. Per la CUP no només és prioritari que el sistema sanitari sigui “100% públic”, sinó que també demanen excloure l'ànim de lucre de les lleis sanitàries. Asseguren que aquest fet impossibilitaria que es fes “negoci amb la sanitat”.

Però no són els únics temes, per la CUP també és essencial parlar d'habitatge, de drets laborals i de pobresa i exclusió social. Demanen que es posin en lloguer els pisos de la Sareb, que són de titularitat pública, que es penalitzi pels pisos buits i que es prohibeixi desnonar algú de l'habitatge habitual per motius econòmics. També aposten per aconseguir que totes les primeres llars gaudeixin dels servies bàsics: aigua, energia i transport públic proper al domicili. En l'àmbit laboral, aposten per l'equiparació entre els treballadors públics i els subcontractats, la no-externalització ni subcontractació de serveis públics bàsics, que la distribució salarial vagi més enllà de l'oferta i la demanda i que hi hagi una renda bàsica.

Són mesures que sorgeixen de la situació social i econòmica que viu Catalunya actualment. Una mena de diagnosi i de receptes, lligades a la ideologia de la CUP, i que volen impulsar tant des dels ajuntaments com des del Parlament.