Política

El primer míting de Colau

L'alcaldable de BComú va ser una de les cares visibles de la “contracampanya” que V de Vivenda, precedent de la PAH, va protagonitzar durant la contesa municipal del 2007

Disfressada de Supervivenda, heroi mascota del moviment, la candidata va rebentar aleshores un acte d'ICV-EUiA, ara integrada en la coalició que lidera

Colau va interrompre Mayol i durant uns minuts va deixar anar
un inflamat al·legat

Estem en campanya i Imma Mayol, tinenta d'alcalde i candidata d'ICV-EUiA, presenta en un acte a l'aire lliure les seves propostes en matèria de mobilitat, que inclouen, com a projecte estel·lar, la unió dels dos tramvies per la Diagonal. De sobte, un personatge emmascarat irromp i rebenta la presentació. És Supervivenda, heroi mascota de l'Assemblea Popular pel Dret a l'Habitatge. El col·lectiu, també conegut com a V de Vivenda, ha decidit escalfar la campanya electoral per denunciar la creixent especulació i la bombolla immobiliària que cada cop ofega més economies familiars, però que encara molts continuen negant. Encara queda un any perquè la bombolla esclati i desencadeni una crisi sense precedents. Algun poder sí que deu tenir, el superheroi. Una de les portaveus de V de Vivenda es diu Ada Colau. Som al maig del 2007.

“V de Vivenda va ser un exemple que la ciutadania pot anar al davant de les institucions. Vam fer que el tema de l'habitatge fos al centre del debat. I després els fets ens van donar la raó”, explica Ada Colau, ara candidata de Barcelona en Comú a les municipals. Aquella del 2007 va ser la seva primera campanya. O, més aviat, “contracampanya”, que és com el col·lectiu va batejar el seu pla d'interrupcions d'actes electorals d'uns i altres amb el seu superheroi casolà. “Va ser un moviment molt fresc, que va saber utilitzar una comunicació molt directa”, recorda Colau. Tan directa com el lema més popular dels que va fer servir. Allò de No tindràs una casa en ta puta vida.

Quan l'heroi emmascarat, que duia un 47 a la capa amb referència a l'article de la Constitució que garanteix el dret a un habitatge digne, va rebentar l'acte de Mayol, ja tothom n'havia sentit a parlar. Un parell de setmanes abans, encara en precampanya, la mateixa Colau l'havia presentat en societat en una roda de premsa a les portes de l'ajuntament i havia avisat que “Supervivenda som tots i totes”. Tant en aquella ocasió com en la que potser va ser la més sonada de les seves intervencions –la irrupció en un debat d'alcaldables que la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona va organitzar a l'Ateneu Barcelonès–, l'heroi el va interpretar Adrià Alemany, un altre activista que avui és parella de Colau i pare del seu fill –“ens vam conèixer llavors”, recorda la candidata–. Però el dia de Mayol, Supervivenda, i això era una novetat, es va presentar en versió femenina. Es tractava de la mateixa Colau, que va interrompre la tinenta d'alcalde ecosocialista –acompanyada pel membre de la candidatura i ara eurodiputat Ernest Urtasun i el tinent d'alcalde de París Yves Contassot–, i durant uns minuts va deixar anar un inflamat al·legat en defensa del dret a l'habitatge.

Aquell de fa vuit anys, que els mateixos activistes van immortalitzar en un vídeo que van pujar a la xarxa, va ser el primer míting electoral de Colau. Una Colau emmascarada que, entusiasta, nerviosa i sense deixar d'esgrimir un cartell amb el lema L'habitatge, fora del mercat. Com l'educació i la sanitat, demanava que es deixés de fer l'ús electoralista de l'habitatge que ella estava detectant arreu en la campanya, i convocava una cassolada abans de marxar corrent tal com havia arribat. Tot plegat, davant d'una Mayol amb un somriure entre condescendent i resignat.

A V de Vivenda fins i tot li van sortir clons en altres punts de l'Estat, però el moviment es va anar esllanguint. “Estàvem poc organitzats i, després de dos anys de mobilitzacions sense objectius concrets, es va anar desfent”, explica Colau. Els webs de les diverses assemblees locals ja no estan operatius, i l'Espai Social Magdalenes, edifici que va servir de seu al col·lectiu barceloní, va ser enderrocat per aixecar-hi un hotel. L'operació havia quedat paralitzada perquè es van detectar irregularitats i pràctiques de mobbing contra els inquilins de l'edifici que havia d'anar a terra, però, ja amb Trias, es va reactivar. El moviment va ser l'embrió de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que durant un lustre ha liderat Colau, i que, en paral·lel a l'agreujament de la crisi, ha substituït aquelles performances fundacionals més o menys festives per un gest molt més greu i accions per aturar desnonaments, reocupar pisos buits i pressionar les institucions. També va servir d'inspiració per al moviment del 15-M, substancial esborrany del que ha acabat sent BComú. A Colau, però, ni li passava pel cap aspirar a l'alcaldia quan es va posar l'uniforme de superheroïna. “Ni m'ho imaginava, és clar. Però, al capdavall, em sembla un pas coherent”, diu.

Vuit anys després, aquella ICV-EUiA que la Colau emmascarada va interrompre –“no va ser un boicot, sinó una cosa simpàtica”, matisa– i que, en aquell primer míting sobrevingut, va considerar una més de les “forces malignes” que per V de Vivenda constituïen l'statu quo, està integrada en –o potser fagocitada per– BComú. “I molt contenta que s'hi afegeixin; es tracta de sumar el màxim de gent possible per aconseguir objectius concrets”, clou Colau. Les persones, això sí, han canviat: Mayol va deixar l'Ajuntament, i el seu successor, Ricard Gomà, tot i el seu suport militant a la nova força, també ha hagut de plegar. Dijous, en l'acte d'inici de campanya, a la Barceloneta, Gomà era només un assistent més, i al final recollia les cadires. Colau, ara a cara descoberta, ja no és espontània inesperada, sinó estrella i gran basa electoral d'aquesta nova esquerra que vol canviar-ho tot. El públic ja no és robat; ve a veure-la a ella. Ara, quan l'exsuperheroïna casolana puja a l'escenari, tots li diuen: “Alcaldessa!”

Construir o no construir
En aquella flamígera intervenció sobrevinguda de fa dues campanyes, Colau clamava que la solució al problema de l'habitatge no podia ser construir més. “De cases, n'hi ha un fotimer; només cal que compleixin la seva funció social”, deia. Vuit anys després, aquesta és una de les coses que han canviat. Colau continua advocant per fer aflorar pisos buits i garantir la funció social de l'habitatge, però ara també proposa construir un miler de pisos l'any, prèvia compra de terrenys per part de l'Ajuntament.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia