Promeses de trenta segons

En els debats electorals que darrerament s'estan duent a terme a les comarques gironines el moderador de torn habitualment deixa temps perquè els alcaldables demanin el vot. Malgrat que els candidats hagin estat dues hores explicant les seves propostes i discutint entre ells sobre qui té el nas més gros, no haurien de menystenir aquest minut de glòria final. És aquella darrera paraula que la gent recorda més o allò que simplement el ciutadà escolta després d'haver-se adormit al sofà o al pati de butaques mentre seguia els discursos infinits dels polítics. Per saber com ho fan, podem agafar com a conillets d'índies els alcaldables per Sant Feliu de Guíxols. Un cop van haver debatut ahir tossudament sobre el pàrquing del passeig, el projecte Thyssen i si realment els dos Albó han governat bé o no durant aquests quatre anys, va tocar el torn de l'última paraula. La moderadora, Jèssica Martí, de Televisió Costa Brava, els va donar trenta segons. Alguns es van passar de temps, d'altres ni s'hi van acostar. En tot cas, això és el que van dir.

Per una banda, Andreu Ferrer, el número dos de la CUP-PA, va demanar el vot per la seva formació per “la justícia social, un municipi lliure de desnonaments, igualtat per les dones i homes, per una democràcia participativa, pa, sostre, cultura i llibertats”. Al seu torn, Jordi Lloveras va assegurar que Guíxols des del Carrer-Entesa (GdC-E) té un projecte “engrescador” i “les persones preparades per dur-lo a terme”. “Tenim molt clar que, sigui quin sigui el resultat, no oblidarem qui som ni d'on venim.” Pere Albó, d'Avancem-MES, Moviment d'Esquerres, va apel·lar a la fe dels ciutadans. Textualment va dir: “Si creus en un model social que prioritzi l'atenció a les persones, si creus que la cultura no és només entreteniment, si creus en un urbanisme que no afavoreixi l'especulació, si creus que l'educació és el millor patrimoni que li pots donar als teus fills, si creus en el dret a decidir de Catalunya; si creus que els partits tradicionals han tocat fons i que necessiten regenerar-se; si creus [...] tens aquesta nova opció que és Moviment d'Esquerres.” Jose Antonio Rodríguez, de Tots Units Ganxons (TUG), va assegurar que saben “les necessitats que té el ciutadà”, i es va demanar què podia ser millor que votar Tots Units Ganxons per poder solucionar totes aquestes necessitats. El més breu va ser el candidat del PP, Abraham Alberto Rodríguez, que va dir: “No només demanem el vot, volem el suport i el compromís de treballar per Sant Feliu.” Tot seguit, Jordi Vilà, d'ERC-AM, va fer el discurs més de cara al país: “El nostre país aviat afrontarà el repte de la independència i nosaltres des de l'Ajuntament el defensarem amb coherència, honestedat i criteri nacional, com sempre hem fet des del 1931.” Josep Melcior Muñoz (PSC) va explicar que es presenten a les eleccions amb un projecte “renovat i renovador, amb gent que treballarà pel que realment importa i per portar Sant Feliu al capdavant de les nostres comarques”. Ja en la recta final, Carles Motas, de Tots per Sant Feliu (TSF), va demanar “la confiança” de la ciutadania “per tenir una gent honest al capdavant de l'Ajuntament”. “Si voleu que el govern de la ciutat estigui al vostre costat en els moments difícils, TSF som l'alternativa a aquests partits que s'ajunten quan veuen tremolar les seves cadires.” El darrer torn va ser per a l'alcaldable de CiU, Jon Alfons Albó, que va explicar que té “el convenciment que si es treballa de manera intel·ligent el present, proposant coses que realment es poden dur a terme” es pot “decidir el futur”. “Comprometo tota la meva honestedat, tota la intel·ligència i tota la meva emoció”, va concloure.

En tan pocs segons us han convençut? O els candidats no han estat capaços de fer-ho?