Per començar, ens podria explicar com va arribar a l'alcaldia.

- «La meva professió és la d'advocat i l'alcaldia no va ser quelcom premeditat. Estava en una junta d'una entitat esportiva i de teatre i vaig anar coneixent gent que em van animar i convèncer per arribar a ser alcalde».

- El centre d'Art Thyssen rebrà 6,5 milions de l'Estat fins al 2013, ens podria explicar en quin punt es troba la gestió d'aquest museu?

- «El projecte del centre d'Art Thyssen és molt complex que té molts fronts oberts, els quals intentem impulsar perquè avancin amb el més aviat possible. El tema del finançament és un dels més importants, i aquesta ajuda de l'Estat és un gran pas endavant, ja que el pressupost que es calcula que pot costar són uns 13 milions d'Euros i amb aquesta partida ja tindríem coberta una gran part del pressupost. De totes les institucions implicades aquesta ha estat una gran embranzida de capital i ara toca a la resta d'entitats com la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament arribar a un conveni per pagar l'altre part d'aquest projecte.»

- Per a quan l'inici de les obres?

- «Tenim previst el dia 05 de novembre encarregar la redacció del projecte executiu i creiem que cap al març de 2010 ja estarà elaborat. A partir d'aquest moment, es donarà pas a la licitació d'obres i un cop lligat aquest punt juntament amb el finançament, ja es podran començar les obres, si tot va bé cap a l'estiu de 2010.»

- Creu que el museu canviarà Sant Feliu de Guíxols, en quin sentit?

- «El Museu d'Art Thyssen és un gran projecte catalitzador per a la ciutat, i no només per la seva marca extraordinària i per la seva qualitat, sinó que també pel seu equipament, tant del que hi haurà a dins com pel seu nivell arquitectònic. A més, serà un productor de cultura convertint a la ciutat en un referent d'àmbit nacional. A Sant Feliu de Guíxols tenim la sort que la baronessa Thyssen ha fet convergir tots els factors necessaris per fer que això esdevingui, ella creu en la ciutat i sense ella aquest projecte per si sol no hagués pogut sorgir, ja que aquest seria més per a una capital. Finalment s'ha aconseguit el referent Thyssen Catalunya a Sant Feliu de Guíxols. Per tots aquests factors hi confiem plenament com a projecte per dinamitzar Sant Feliu de Guíxols.»

- Com es troba actualment la remodelació de la plaça del mercat?

- «En aquests moments s'està duent a terme l'adjudicatària de l'obra, per tant es podria dir que ara ja és una realitat, i esperem que es compleixin tots els terminis previstos per a la finalització de l'obra i en un any podem gaudir del nou mercat. Es tracta d'una obra complexa, el mercat és un edifici amb un valor arquitectònic important, a Sant Feliu a part d'una gran oferta comercial també tenim un mercat que ofereix un complement de queviures molt peculiar. La gent que ve a fer “shopping” troba aquí un comerç tradicional: verdura de pagès, vi de Calonge, productes que potencien i generen l'activitat que es realitza a l'edifici del mercat.»

- Què passarà mentre durin les obres? De quina manera s'organitzarà el període d'obres amb l'activitat comercial de la plaça?

- «Durant les obres serà complicat compaginar una cosa amb l'altre, la proposta que s'ha plantejat és la de dividir les obres en diferents fases i jugar amb els horaris dels comerciants, treballant de forma més intensiva durant la tarda, intentant que l'activitat del mercat s'alteri el menys possible.»

- Es convocaran a concurs les parades buides?

- «Totes les parades adjudicades sortiran a concurs, tant les que ja hi estan treballant actualment com aquelles que estan buides, tothom podrà optar a una plaça. Per a aquells comerciants que ja tenen una parada tenen un plus afegit vers a la resta perquè ja coneixen la plaça i podran fer una proposta de pla d'empresa més ajustada. Fins ara hi havia unes concessions prorrogables durant molts anys, que no permetia accedir a aquell que volgués fer una inversió a mig llarg termini, hi havia una gestió precària. En canvi, ara es farà una concessió fins a 25 anys amb dret a traspàs, intentant que la gent hi cregui i inverteixi.»

- Ens podria explicar com es troba la Gestió del Patrimoni dels Germans Anlló?

- «Aquest és també un tema molt complex, primer de tot hi havia un enfoc equivocat d'estratègia. Sempre s'ha parlat de patrimoni, quan no hauria d'haver estat així sinó que s'hauria d'haver entès com a empresa, com a un S.L amb un patrimoni vinculat, aquest fet ens ha condicionat molt i a complicat la seva gestió. Superat això, per tornar al pas inicial hem modificat el Pla General aprofitant l'embranzida dels Germans Anlló i hem generat els espais perquè surtin hotelers competitius pel mercat. Per tant, l'important ara és llençar una oferta pública per trobar els operadors per tirar endavant aquest projecte. El gruix d'aquest patrimoni s'ha de mantenir unit i mirar que es tornin a obrir tots els hotels i que tornin a generar riquesa.»

- En què consisteix el Nou Pla Local de Joventut 2008-2011?

- «Amb aquest Nou Pla Local de Joventut el que pretenem és sobretot impulsar l'Associacionisme, que hi hagi un marc de trobada. El que volem, més que fer accions concretes, és que les entitats juvenils ens demanin, que ens estirin per aconseguir allò que necessiten, en tot allò que tinguin inquietuds i sobretot que no estiguin desestructurats.»

- Quan finalitzaran les obres de l'escola l'Ardenya?

- «Les obres s'han retardat uns mesos però està previst que s'acabin al Nadal, moment en que s'aprofitarà per fer el trasllat i que els alumnes iniciïn les classes desprès de les festes a la nova escola.»

- És cert que ara els barracons seran utilitzats pels alumnes de l'escola Gaziel per remodelar el centre?

- «No, aquests barracons s'han de retornar, l'escola Gaziel s'anirà reformant, com portem fent fins ara, durant els estius.»

- Podria fer una valoració de la seva legislatura durant els darrers anys.

- «Durant aquest anys les nostres propostes han estat diverses, a més de les ja esmentades, altres accions com a l'Asil Surís, on gràcies a una subvenció hem aconseguit municipalitzar-lo i mantenir-lo obert, la millora en la reserva d'aigua i en la pressió amb la construcció dels dipòsits a Vilartagues, la construcció dels pisos de protecció oficial i la creació de l'oficina de serveis municipals d'habitatge, que ha permès millorar l'assessorament d'aquests... Amb tot, la sensació que tenim des de l'alcaldia és que hem fet tot un reguitzell de polítiques, gestionant al mateix temps una crisi.»