Quin és el motiu pel qual la gent desconfia tant dels polítics?

- «Crec que no ho devem haver fet bé, sobretot a nivell de política general. Les promeses incomplides, aquests programes de propaganda política que tothom acaba oferint el mateix, barallar-se permanentment, els casos de corrupció… Tot això és lamentable i fins i tot lògic que els ciutadans n'estiguin una mica farts.»

- I a nivell local com es nota aquesta desconfiança?

- «En altres comunitats i en indrets amb gran expansió urbanística han mostrat una cara dels regidors i dels alcaldes que no es generalitzable. Això és injust, perquè alcaldes i regidors, la major part d'ells fan la seva feina sense cap tipus de contraprestació i retribució més que la felicitació i reconeixement dels ciutadans. Aquesta és la reivindicació municipal que jo faig, valoreu-nos pel que fem, no pel retrat tòpic que teniu de la política. La gràcia és que tots som a l'abast del treball colze a colze amb la gent, del diàleg, del pacte, i ara encara més amb la crisi econòmica. Les persones que es troben en una mala situació desconfien de tothom, recelen de tothom i per tant, desconfien i recelen encara més dels polítics.»

- Com s'afronta una crisi com la que estem vivint actualment a nivell municipal i quines eines utilitzen des de l'ajuntament?

- «Nosaltres tenim poques eines per combatre-ho perquè no podem fer una política econòmica. Sí que podem fer però, una política fiscal que arribi a tothom i també fer als estats una política d'inversió pública a través de l'endeutament. Fa dos anys, les decisions del 2008 per la política fiscal del 2009 ja es van prendre i es van congelar els impostos. Les decisions fiscals de cara a l'exercici del 2010 també ja s'han pres. No només és la congelació dels impostos sinó que els baixen moderadament.»

- Com repercutirà això en el dia a dia dels ciutadans?

- «Això vol dir més diners a les butxaques dels ciutadans i per tant, més possibilitats de ser estalviats o gastats. És a dir, una economia familiar més sanejada o un consum més elevat. D'altra banda, a Reus hem tingut una gran sort i és que des del principi del mandat ja havíem previst un pla d'inversions molt elevat. Això s'havia fet en les èpoques de gran expansió, i ara serveixen per poder apaivagar encara que sigui parcialment, la falta d'oferta de llocs de treball de la construcció des del sector privat.»

- Quins canvis o transformacions a nivell local destacaria vostè en els seus deu anys de mandat?

- «Es podrien dir moltes coses però una de les que estic més orgullós i penso que està anant cap a la direcció adequada, és el que denominem Tecnoparc. És l'aposta per la transformació de l'estructura econòmica de casa nostra basada en la salut i l'alimentació i en el qual s'hi aplica una peça on segurament serà l'edifici i el servei més important que s'hagi pogut fer en tot el mandat, l'hospital.»

- Com tenim l'hospital? S'acabarà en la data prevista?

- Normalment aquestes coses sempre es demoren una mica però si fem cas al planning d'obres s'acabarà a la data prevista que és abans de l'estiu del 2010. A l'abast dels ciutadans cap a la tardor, ja que s'ha de lliurar l'equipament, fer el trasllat… tot. Hi ha coses d'alta tecnologia que necessiten alguns mesos.»

- Com veu el futur de l'aeroport de Reus?

- El veig bé, perquè pensem que fa uns anys, era un aeròdrom militar en el qual hi havia poca activitat a part dels vols charter. Ara a part d'això, hi ha connexions a 21 destinacions de la mà dels vols de baix cost. Això comporta que abans el que eren unes desenes de milers de passatgers ara es poden comptar per més d'un milió o milió i mig, la qual cosa ha comportat grans inversions i comportarà una altra terminal nova per poder rendibilitzar aquest servei. Diuen els entesos, que per cada milió de passatgers es creen mil llocs de treball directes i indirectes. A més a més, el 63% de les persones que venen a aquest aeroport es queden aquí i no se'n van a altres llocs de Catalunya. Això són molt bons resultats.»

- Canviant de tema. Creu que hi ha prou oferta universitària per ser una ciutat que compta amb més de 100.000 habitants?

- «Penso que mai n'hi ha prou d'oferta universitària. Anem avançant bé i hem avançat molt. Tenim plenament consolidats els estudis de medicina, d'econòmiques i empresarials. Ara han començat els d'arquitectura, vindran els de enginyeria civil i totes les ramificacions que comporta tot això a nivell de diplomatures. Seria bo tenir un parell de facultats més però tal i com està el mapa català el que hem de fer és consolidar les que tenim, edificar les seus definitives d'aquestes facultats i ja anirem millorant.»

- Ciutats com Girona, Barcelona, Vic, Lleida, compten amb un campus universitari: pisos, residències, zona verda, instal·lacions esportives… a Reus per quan?

- «Això amb les mateixes condicions que Girona per exemple, no ho tindrem mai perquè aquí en el seu dia qui va haver de prendre una decisió en matèria universitària en temes de localització la va prendre malament. La decisió va ser la de fer diversos campus quan es podrien haver concentrat tots en un mateix eix, la carretera Tarragona-Reus que ara està farcit d'equipament que donen serveis a totes dues ciutats. En aquell moment per localisme en aquest cas de Tarragona, va comportar que ara hi han entre 3 o 4 localitzacions entre Tarragona i Reus. Aquesta és una demarcació prou complexa, parlem de les terres de l'Ebre, una dualitat de ciutats més o menys equivalents des del punt de vista demogràfic i sociològic, i és clar, no és el mateix parlar d'un Lleida o un Girona que parlar de les comarques del sud. Jo penso que per fer l'analogia s'ha de parlar sempre del binomi Reus Tarragona, per tant, el que hauria pogut ser un àmbit universitari central, no ha pogut ser.»

- I per útltim, es tornarà a presentar a la pròxima candidatura del 2011?

- «Els meus companys pel que em diuen em fan presentar per entendre'ns, i jo ho faré amb molta il·lusió.»