M'imagino que ser Alcalde d'una ciutat tan important com Granollers no deu ser fàcil?

- «Jo diria que la vida és complexa, tant si fas d'alcalde com si fas de forner, que era l'ofici del meu pare. Ara bé, des del meu punt de vista, poder fer d'alcalde de la teva ciutat és apassionant, tens l'oportunitat de poder treballar per la teva gent i poder fer realitat idees i somnis que has tingut sobre la teva ciutat. Per tant, ho visc com una aventura.»

- És una ciutat complicada?

- «És una ciutat complicada? Com totes les ciutats. En fi, no deixes d'estar administrant un pressupost de 100 milions d'euros. Ara bé, jo diria que té un avantatge respecte altres ciutats i és que és una ciutat molt madura. És una ciutat que s'ha anat fent al llarg de la història amb una administració prou potent. És una ciutat que tira endavant projectes i que els tira col·lectivament i, des del meu punt de vista, aquesta fortalesa, de ciutat, fa que tingui un impuls més enllà de l'administració.»

- Què és el més gratificant de la política local?

- «El més gratificant és el contacte amb la gent. És passejar pel carrer, o parlar, escoltar, o rebre crítiques. Que et parin i et diguin : - Alcalde això no funciona. Conèixer els problemes de primera mà, per acabar configurant la teva acció política, l'estructura del teu govern.»

- Que ens preocupa als granollerins?

- «A mi avui, el que hem preocupa més és la situació econòmica. Estem parlant d'una ciutat que té un 15% d'aturats, més de 5000 persones, i això vol dir que hi ha molta gent que ho està passant malament, per tant, la primera preocupació és acompanyar l'acció econòmica per sortir de la crisi. Per això estem generant activitat econòmica com mai, acompanyant a fer una reflexió a les empreses i als sindicats per tal de promoure accions positives perquè sortim el més aviat de la crisi. I òbviament, acompanyant en la mesura de les nostres possibilitats, que són limitades, a la gent que té problemes, que ho passa malament.

- Sí, de fet Granollers no té aquella alegria que tenia…

- «Però tampoc té el pessimisme d'altres ciutats. És a dir, afortunadament jo crec que la ciutat manté el dinamisme, és evident que hi ha problemes i que la gent ho està passant malament com dèiem, però per exemple ara repassàvem el cap de setmana. Aquest cap de setmana a la ciutat hi havia una activitat cultural desbordant i tots els actes plens, dissabte i diumenge. O sigui que jo diria que Granollers manté una mica el caràcter positiu, tot i les condicions adverses.»

- Quin paper han de jugar els Ajuntaments en aquest canvi de cicle econòmic?

- «Primer posar la taula per parlar. Nosaltres quan va començar el procés recessiu, vam reconstruir el consell de l'administració. A més, vam reunir el món empresarial, el món sindical i el món polític per fixar els paràmetres de la seva acció conjunta. Aquest és el tema essencial, és a dir, ser capaços d'estructurar la ciutat amb la suma de tots els protagonistes.»

- Concreti

- «De fet hi ha moltes coses a fer, des d'acompanyar aquella gent que ho està passant malament, aquella gent que viu sola fins a aquelles accions vinculades a la funció formativa de la ciutat, com potenciar l'FP. Ara el més essencial per a mi, és el fet de tenir aquesta taula constituïda, que redacti un document que descrigui les polítiques que hem de desplegar.»

- Com veu les mesures contra la crisi del govern Zapatero?

- «Des del punt de vista local, nosaltres hem de parlar bàsicament del Fons Estatal d'Inversió Local. I aquesta acció en concret, ha estat una acció important, primer perquè ha creat llocs de treball, hem aconseguit donar feina a més de 400 persones.»

- Es refereix a les obres que es fan a la ciutat?

- Sí, hem invertit uns 416.000 euros. Jo crec que el més important d'aquest fons és que per primera vegada el govern central ha utilitzat l'entorn local per crear llocs de treball. En segon lloc, això ha evidenciat la capacitat i l'agilitat de gestió del món local, perquè jo crec que aquest pressupost de tants milers d'euros al conjunt de l'estat, cap administració els hagués pogut administrar tan bé i tan de pressa. Això ha donat un vot de confiança merescut a l'administració local, que té un problema gravíssim.»

- ¿?

- «Sí, i és que els ajuntaments encara representem un 13% de la despesa pública, exactament el que representàvem el 1979. És a dir, l'Estat ha avançat amb la seva descentralització, donant més poders a les comunitats autònomes, però els ajuntaments tenim la mateixa part del pastís que el que teníem a les acaballes del franquisme.»

- Ho entenc.

- «Com que hem demostrat que des de la proximitat es fan millor les polítiques, és imprescindible la pujada d'aquesta part del pastís amb competències i amb recursos, perquè els ajuntaments són, de llarg, l'estructura administrativa més eficient que hi ha al país.»

- Parlant d'obres, quan s'acabaran?

- «Les del fons estatal d'inversió local han d'estar necessàriament, i estaran, el 30 de desembre. La resta, principalment les de la carretera, per Nadal es vol haver arribat al carrer Sant Roc i continuar amb la Plaça Maluquer i Salvador i la Plaça Perpinyà. Pel que fa a l'obra sencera, la idea és que estigui acabada als voltants de l'estiu que ve.»

- Volia preguntar-li sobre la Porta Sud?

- «El què? La ronda sud?»

- No, la Porta Sud. Un Projecte d'espai comercial on hi havia les naus de l'antiga EGA.

- «Ah, aquí hi ha un tema obert amb el govern de la Generalitat, que és que, la normativa per la implantació de superfícies comercials és molt rígida, i hi ha un concepte sobre la trama urbana consolidada que és molt discutible, i que malmet molt l'autonomia municipal a l'hora de prendre decisions.»

- I mentrestant allò va quedant abandonat?

- «L'ajuntament, el que ha de fer, és insistir per tal que aquell espai estigui en condicions o bé s'enderroqui. El que no pot fer, és suplir aquelles iniciatives econòmiques fallides, perquè no és la seva feina.»