El Consell remet a les Corts la llei que despatologitza la transsexualitat

El ple del Consell ha aprovat aquest divendres el projecte de llei integral del reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere , que despatologitza la transsexualitat perquè siga considera com una expressió de la diversitat humana i no com un trastorn i regula els drets d'aquestes persones.

Així ho ha explicat en la roda de premsa posterior al ple la vicepresidenta i portaveu de la Generalitat, Mónica Oltra, qui ha assenyalat que aquest projecte de llei s'ha aprovat “escoltat” el dictamen del Consell Jurídic Consultiu (CJC) però “no conforme”.

En concret, la Generalitat ha acceptat 24 de les 29 observacions de l'òrgan consulti. La també consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha posat l'accent que de les 29 observacions del CJC “deu eren essencials” i d'elles s'han incorporat al text set, mentre que altres tres no han estat acceptades.

Respecte a aquestes últimes, ha assenyalat que el CJC estableix la necessitat que existisca un informe mèdic que acredite la disfòria de gènere, cosa que el Consell considera “inacceptable”, ja que “el metge acredita patologies, no el que nosaltres considerem una expressió de la diversitat”. També ha indicat que el CJC assenyala que el contingut d'aquesta llei “afecta a l'autonomia dels centres educatius” però, sobre aquest tema, Oltra ha explicat que “cap centre educatiu públic o privat pot tenir en el seu ideari la discriminació a persones trans o a qualsevol altra”. “Igual que no pot dir que les persones gais o lesbianes són malaltes o que els negres són inferiors als blancs”, ha manifestat.

Mónica Oltra ha posat l'accent que aquesta norma “consagra l'autodeterminació de la identitat de gènere” i ha subratllat: “Ni un metge ni un psicòleg m'ha de dir si sóc un home o una dona”. La titular d'Igualtat, qui ha valorat que tots els grups parlamentaris de les Corts han contribuït a aquesta norma, ha explicat que el text regula el reconeixement legal del dret a la identitat de gènere de tota persona en un exercici lliure i sense pressions legals o socials i, al mateix temps, com a concreció d'aquest reconeixement, garantir que la llei aplicable a les persones no les patologitza o sotmet a condició de prejudici sobre la seua capacitat, dignitat i habilitats.

La llei contempla aspectes per a la plena integració de les persones trans en la societat, com l'empara en les fases inicials del procés de declaració de la pròpia identitat sentida, la tutela en les situacions de minoria d'edat o l'atenció gerontològica especialment en les residències de la tercera edat, situacions a les quals ha de prestar-se especial atenció. També planteja la possibilitat de concedir la documentació administrativa necessària adequada a la seua identitat dintre de les competències autonòmiques, amb l'objectiu d'afavorir una millor integració i evitar situacions de sofriment per exposició pública o discriminació.

Àmbit sanitari

En l'àmbit sanitari, el projecte de llei garanteix als menors trans l'accés a tractaments de bloqueig hormonal a l'inici de la pubertat i al tractament hormonal creuat en el moment adequat de la pubertat, per a afavorir que el seu desenvolupament corporal es corresponga amb el de les persones de la seua edat. Així mateix, disposaran d'un pla de seguiment, acompanyament i assessorament psicològic.

Preguntada referent a això pels periodistes, Oltra ha assenyalat que els menors necessitaran la tutela i el consentiment dels pares. No obstant això, ha manifestat que en cas de “discrepàncies” entre ambdós, s'haurà de posar en coneixement de la Fiscalia de Menors o de l'autoritat judicial competents “per si s'està produint un acte de violència en l'àmbit familiar”.

D'altra banda, segons el projecte normatiu, el servei sanitari públic oferirà a les persones trans una cartera de serveis, amb un procés d'atenció “individualitzat” que facilite la presa de decisions informades.

Respecte a la teràpia sexològica, farmacològica i hormonal en el procés de trànsit cap al gènere sentit, així com suport psicològic durant les fases d'hormonació i cirurgies, també estan reflectits en el projecte de la Llei d'Identitat de Gènere.

En el seu articulat, a més, inclou els tractaments quirúrgics de cirurgia d'exèresis de mama i genitals, i reconstructiva de genitals i altres tractaments mèdics i quirúrgics requerits per a la modificació corporal, que asseguren la seua congruència amb la identitat de gènere de les persones.

Mónica Oltra ha destacat que aquesta llei “representa un canvi estructural”, i s'ha mostrat convençuda que amb ella “aconseguirem una societat molt més respectuosa i més amable amb les persones que contemplen la diversitat com un valor i no com una amenaça”.