Cap a cinc mil persones, segons els organitzadors, van recórrer els carrers de Perpinyà aquest dissabte 7 de novembre per la manifestació anual del final del Correllengua. Aquesta quantitat significa pràcticament el doble de la participació habitual per aquesta manifestació anual que, enguany, s'ha beneficiat d'una mobilització més gran per la coincidència amb la commemoració dels 350 anys del Tractat dels Pirineus. Des del Principat, Esquerra era la força política més representada i havia aprofitat l'ocasió per celebrar a Perpinyà el seu consell nacional. La JNC assumia la representació de la família convergent, que no hi havia enviat cap dels seus líders, i diversos membres de la junta directiva de Reagrupament també hi eren presents.
Tot i que les fonts policials anunciaven poc més de 2.000 participants, Hervé Pi, president de la Federació d'entitats de la Catalunya Nord, considerava que les expectatives dels organitzadors s'havien acomplert: «Érem més de cinc mil per commemorar els 350 anys d'ocupació francesa a les comarques de Catalunya Nord, més del doble de la participació habitual pel final del Correllengua a Perpinyà.» Amb el lema «Esborrem el Tractat dels Pirineus», la capçalera de la manifestació estava integrada pel moviment associatiu nord-català, organitzador de la protesta, però algunes forces polítiques del Principat també van ser-hi amb les seves consignes.
Amb Joan Puigcercós, Joan Ridao, Anna Simó i Oriol Junqueras fent costat als militants nord-catalans d'Esquerra, aquesta formació era clarament la que més havia apostat per ser present a Perpinyà. Al matí, Esquerra havia aprofitat l'ocasió per celebrar-hi el seu consell nacional. Gerard Figueres, president de la JNC, i un centenar de militants d'aquesta formació eren els encarregats de representar la família convergent que no havia enviat cap dels seus líders a Perpinyà. Quatre membres de la junta directiva de Reagrupament, Jaume Renyer, Emili Baldero, Carles Bonaventura i Téo Vidal, encapçalaven la delegació dels reagrupats. Les tres forces polítiques, Esquerra, CDC i Reagrupament, són de fet els tres partits que tenen seccions i militants a la Catalunya del Nord, mentre Unitat Catalana, formació exclusivament nord-catalana, també era representa per Jaume Roure i un grup de militants.
«Tots érem catalans», deia Hervé Pi, en resposta a la forta proporció de participants originaris del sud de l'Albera. Hervé Pi, en el discurs final, també va dedicar la mobilització d'aquest dissabte a altres qüestions i reivindicacions que s'havien sentit al llarg de la manifestació. Concretament, va fer referència a la consulta popular d'Arenys de Munt, es va solidaritzar amb les peticions perquè la televisió catalana arribi a tot el territori, i també va donar suport a la mobilització contra la línia d'alta tensió.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.