Tot està en marxa. Seguint la petja d'Arenys de Munt, centenars d'entitats locals preparen per al 13 de desembre consultes sobre la independència del país. Se celebraran a més de 150 municipis. No n'hi haurà a totes les comarques, almenys en aquesta primera onada de referèndums, a l'espera que altres associacions locals determinin si munten les seves per al febrer o l'abril. Sota la mirada atenta de l'advocat de l'Estat, que intentarà evitar que les entitats tinguin el suport de l'administració, inclosa la polèmica transformació de dependències municipals en col·legis electorals, dues plataformes han aglutinat l'organització dels referèndums per garantir-ne la legalitat i la transparència: Osona Decideix, a la comarca homònima, i la Coordinadora sobre la Consulta sobre la Independència, a la resta del territori. Segons dades d'aquestes plataformes, més de 705.000 catalans estan cridats a les urnes el dia 13.

Des de les nou del matí i fins a les vuit del vespre podran votar, igual que en el referèndum d'Arenys, tots els ciutadans majors de 16 anys que estiguin empadronats als municipis en què tindran lloc les consultes. Hauran de presentar el DNI o, en cas dels no considerats ciutadans de l'Estat espanyol, el document d'identitat expedit pel seu estat, la targeta de residència o bé el certificat d'inscripció al registre comunitari. Perquè aquestes seran les primeres votacions en què podran participar els nous immigrants, que, a més, hauran d'acreditar la seva residència al municipi en el cas que no consti en aquests documents oficials amb el certificat o volant d'empadronament. Un sistema informàtic, preparatper evitar els hackers falangistes, registrarà els vots per impedir que una mateixa persona intenti introduir una papereta més d'una vegada. I és que els referèndums es faran sense disposar del cens ni del padró.

Per primer cop els immigrants podran pronunciar-se a les urnes: votaran els empadronats majors de 16 anys