La consulta sobre la independència és una oportunitat, i així és com se l'haurien de prendre tots aquells que s'autoanomenen catalans. Una vegada més, l'organització d'aquesta consulta generalitzada ha posat sobre la taula els defectes dels catalans i això ha servit un altre cop per a l'autoflagel·lació, fins i tot abans d'hora. La data ja va ser un motiu de disputa. Un cop triada la data va aparèixer el sector que està més preocupat per la participació que pel contingut del vot. Un cop superat l'esglaó de la participació han aparegut els que qüestionen la validesa i, fins i tot, l'oportunitat de la consulta. Alguns lamenten que no s'hagi comptat amb els partits polítics per a l'organització d'aquest esdeveniment, però també hi ha aquells que, precisament, se senten pressionats pels partits polítics en un moment en què els escàndols de corrupció esquitxen els uns i els altres i que la confiança de la població en la classe política està sota mínims.

És cert que la consulta de diumenge posa en qüestió una part de la feina que els partits polítics fan en la societat actual, però també és cert que les entitats sempre han estat un motor important en una societat que ha viscut molts anys supeditada a un estat imposat. El fet que bona part del voluntariat que participa en l'organització de la consulta ho faci perquè es tracta d'un esdeveniment apolític hauria de ser un motiu de reflexió per a aquells que des dels partits no fan més que criticar la consulta i els que l'organitzen. Sovint, els que fan aquesta crítica també lamenten l'aparició de nous brots en l'escena política. Propostes com ara la del Reagrupament de Joan Carretero, sang nova com la que pot representar l'actual president del Barça i regeneracions com la que pot capitalitzar Montserrat Nebrera no són casuals. L'escenari polític català està en crisi i hi ha qui ja veu que la consulta de diumenge pot arribar a ser una amenaça per a la normalitat establerta i acceptada. El fet que els catalans hagin assumit la submissió a un estat imposat no vol dir que no es puguin fer preguntes sobre aquesta situació o que no puguin aspirar a alguna altra cosa en un futur no gaire llunyà. El periodista Vicent Partal ho va explicar molt clarament: a les pròximes eleccions els ciutadans poden decidir tenir una majoria parlamentària favorable a l'organització d'un referèndum d'autodeterminació. I la consulta de diumenge pot ser un toc d'alerta perquè els partits es preparin pel que pot venir. Per això, la consulta s'ha de fer sense complexos. Aquells que vulguin criticar la iniciativa ho faran d'una manera o d'una altra –l'índex de participació, la data, l'organització, els resultats...–. Sempre trobaran un motiu per fer-ho. Però aquells que creuen en el país haurien de ser conscients que abans de discutir si hem de ser blancs o negres, de dretes o d'esquerres, hem de tenir un país. I la consulta de diumenge és una manera clara i evident de fer país.