Dilluns, 13 de febrer del 2012

Torroella de Montgrí
l'Estartit
Tancar la finestra Tancar
Política
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

El Camp de Tarragona engega motors

Poc més del 22% de les persones que podien votar en sis municipis de la demarcació ho van fer, la gran majoria, a favor del «sí»

La jornada de consultes populars es va viure amb to festiu i reivindicatiu als sis pobles del Camp de Tarragona on s'havien convocat, i únicament la pluja va ser la protagonista no convidada. De les 13.199 persones que podien exercir el dret a vot, van votar unes 3.000 (un 22,41%) i, d'aquestes, un 90,90% es van decantar pel «sí». Almoster va ser el municipi més participatiu, mentre que a l'altra cara de la moneda hi va haver Constantí, on van acudir a les urnes el 13% dels veïns. En acabar l'escrutini, els impulsors coincidien a assenyalar l'èxit de l'esdeveniment, tenint en compte que s'ha fet «al marge de les estructures dels partits». En aquesta remesa, no va deixar constància de la seva opinió cap població de l'Ebre, si bé n'hi ha que han convocat el referèndum en altres tandes.

Dels sis municipis on s'organitzaven consultes populars al Camp de Tarragona, Almoster va ser el més participatiu, amb un 40,13% dels veïns que van anar a votar. Un 91,17%van dir que sí que volen un estat català independent, mentre que el 6,21% s'hi van mostrar en contra. Els organitzadors estaven «molt contents» en acabar la jornada, tot i que van remarcar la «poca difusió dels mitjans de comunicació». Constantí, en canvi, no ho va celebrar amb tanta eufòria, ja que de les 5.267 persones que podien adreçar-se a les urnes només ho van fer 689 (el 13%). De les paperetes, 619 van sortir favorables al «sí», 56 al «no», 11 en blanc i 3 nul·les. Els membres de la plataforma Constantí Decideix van lamentar «l'abstencionisme que s'està instaurant de forma radical», si bé l'alcalde, Josep Maria Sabaté, no es va cansar de repetir durant tot el dia que «pel tarannà poc participatiu que caracteritza el municipi, arribar a un 10% ja es podria considerar un èxit».

Com a Almoster, l'alegria es va instaurar a Maspujols, on fins i tot es van festejar amb cava els resultats, ja que el «sí» va imposar-se per 208 paperetes a les 13 del «no», i 3 persones van votar en blanc. La responsable de l'organització, Núria Samsó, va confessar, però, que esperaven «més participació», si bé, tot i això, es van mobilitzar 224 habitants dels 579 amb dret a vot. També en acabar l'escrutini a Montbrió del Camp Anton Medico va considerar que la jornada havia estat una autèntica «festa de la democràcia» i que s'havia superat «amb tranquil·litat i normalitat». De les 1.745 persones que podien acudir a les urnes, van participar-hi 547, un 31,34%. De tots els vots, 527 van ser favorables, 14 negatius i 6 en blanc. Paral·lelament, dels 198 ciutadans de les Piles, en van votar 70: 63 a favor del «sí», 4 a favor del «no», 2 en blanc, i un vot va ser nul. Magí Balcells, un dels impulsors, va fer una valoració positiva dels resultats, tot i reconèixer que esperaven més gent: «Ha fet molt fred, i moltes persones grans no ha sortit de casa.» I, finalment, a l'Arboç van dipositar el seu vot el 23% dels 4.374 veïns de més de 16 anys, dels quals el 88% van manifestar un «sí» rotund. L'organització també estava satisfeta amb els índexs, «similars als d'unes eleccions europees, però amb menys recursos i poc temps».

Lluny del Quebec, però referents al Tarragonès

g. pladeveya
Un veí de Constantí amb l'estelada, moments abans de dipositar el seu vot. Foto: MARTA MARTÍNEZ.

«Ens hem convertit en un referent de valentia.» Aquesta era la fervorosa impressió més repetida ahir pels veïns de Constantí, per dues raons indiscutibles: per haver aconseguit des de la societat civil vertebrar amb èxit l'«esperada» consulta popular sobre la independència de Catalunya, i per una altra encara més contundent, com era la consciència col·lectiva de formar part d'un municipi que passava a la història com l'únic del Tarragonès que donava als ciutadans l'oportunitat de pronunciar-se obertament. Aquest tret diferencial tan important va fer que, a banda de les moltes opinions que es van anar succeint al llarg de la jornada, als carrers hi hagués balcons de veïns i d'establiments –com ara el bar del Casino i el del Sindicat Agrícola– amb banderes catalanes desplegades, i un gran nombre de cartells a les parets que animaven a «fer, per dignitat, un pas endavant de l'autonomia cap a la independència».

Però ahir Constantí no només va ser pioner de les consultes a la comarca, sinó també bastant matiner. I és que a les nou del matí es van obrir les portes del vestíbul de l'ajuntament, on s'havien habilitat les dues urnes a les quals estaven cridats els 5.267 habitants de més de 16 anys que hi ha censats, dels quals 93 s'havien avançat i havien emès el vot de manera anticipada –finalment, van votar 689 persones, de les quals 619 es van decantar pel «sí»–. A aquella mateixa hora, dues veïnes feia estona que rondaven, ja que s'havien encarregat de preparar a casa xocolata desfeta que després van portar en olles fins a un local annex al consistori, des d'on es va repartir esmorzar als assistents. Les tasses calentes de xocolata desfeta van fer més lleugera la tasca dels membres de la plataforma Constantí Decideix (que ha estat l'organitzadora del referèndum), pel fet que van haver de passar molta estona a fora controlant que tot anés bé. Josep Maria Coll, un dels portaveus, va ser un dels primers a participar en aquest «acte democràtic». Després de dipositar el vot, va confessar que el que el preocupava menys en aquells moments eren els resultats: «Per nosaltres, l'èxit real ha estat muntar la consulta. Això és com jugar un primer partit. Som conscients que aquí no som el Quebec i que, pel tarannà de Constantí, segurament la participació no serà gaire elevada. El que és important és la iniciativa que s'ha demostrat i que la gent parli. Ens ha sobtat que les localitats dels voltants s'hi resistissin, però algú ha de llançar la primera pedra i enviar missatges als polítics massivament.»

Qui no amagava la il·lusió de poder-se estrenar a les urnes era Jordi Torrents, que mentre votava explicava que havia fet els 16 anys el 7 de febrer passat. Al seu costat, el pare li deia que, d'ahir, se'n recordaria «tota la vida», i l'home tenia tan clar que el seu vot era «sí», que no tenia cap problema a fer-ho públic, fins al punt que es va oblidar per uns moments que l'havia de posar dins del sobre. Només amb un any més, Maria Pont era a la sala com a voluntària, i comentava que, des de petita, havia vist els seus pares «treballant per Catalunya», i ella pretenia seguir el seu esforç. De tot plegat, no se'n perdia detall el periodista internacional Ricard Checa, que havia d'enviar la crònica a diversos mitjans d'Anglaterra i de Portugal. Tant per a ell com per a altres micròfons, va parlar Joan Solé, un dels veïns de més edat que, ni per pensaments, no es volia perdre aquest «dia històric». El seu gendre afirmava que, tot i que el seu sogre té dificultats per caminar i es desplaça amb dos bastons, feia dies que els «marejava» perquè el portessin a l'ajuntament. Una satisfacció que, només unes portes més amunt, mostrava la propietària del bar El Casino, que tenia un dia mogut: «Si sempre fos així, no pensaríem en la crisi. Més que mai, avui el bar sembla un confessionari, on se sent de tot i se sap de tot!»

Passades unes hores, encara anava amunt i avall enllestint els actes el bateria d'Els Pets, Joan Reig, que intentava fer un parèntesi per anar a votar i subratllava que «la falta de coratge polític» és el que ha originat que la gent els hagi passat a davant i «hagi agafat les regnes». També pels volts de les dotze del migdia entrava per la porta del bar del Sindicat Agrícola l'alcalde de Constantí, el republicà Josep Maria Sabaté, acompanyat del seu homòleg de la Secuita, Eudald Roca, i del líder d'ERC a Tarragona, Sergi de los Rios, que va declarar que, «per als independentistes, veure el desplegament de Constantí» feia «molta enveja», i per això va demanar al batlle que votés per tots ells. Havent fet el cafè, l'alcalde va introduir el vot a l'urna, envoltat d'una gran expectació que va acabar amb un fort aplaudiment dels veïns. Just després, Sabaté va voler recordar que, tot i que n'hi ha molts que insisteixen a dir que els resultats no són vinculants, no s'hi ha de restar importància perquè «són part d'un camí per arribar a una meta»: «Tal com deia Machado, Caminante, no hay camino, se hace camino al andar.» Va insistir, a més, en el «to festiu i reivindicatiu» que hi ha al darrere, i va lamentar que el seu fos l'únic poble del Tarragonès a fer la consulta: «Espero que en tandes posteriors n'hi hagi, ja que el que és important és partir de la premissa que es pot parlar de tot. Per tant, envio força a altres alcaldes, com molts d'ells han fet avui amb mi.»

Darrera actualització ( Dilluns, 14 de desembre del 2009 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Enquesta

Enquesta: La tensió social que viu Grècia es traslladarà a altres països europeus?
La tensió social que viu Grècia es traslladarà a altres països europeus?
 

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook