Els partits catalans van evidenciar les seves discrepàncies a l'hora de definir-se en relació amb unes consultes organitzades per la societat civil, que, des de bon principi, va rebutjar que li disputessin el protagonisme. Les formacions van agafar-se al prop del 30% de participació registrat per justificar els seus arguments a favor o en contra d'un referèndum que ha marcat un punt i a part en l'escenari polític i que pot pesar sobre les pròximes eleccions al Parlament. CDC i ERC, que van deixar veure els seus dirigents pel territori, van veure el got mig ple: van defensar que s'obre un nou cicle polític marcat pel dret a decidir i van lloar l'èxit de les consultes. El PP i Ciutadans, en canvi, hi van carregar en contra. El PSC, ICV i UDC es van mantenir en un discret segon pla.
En un complicat joc d'equilibris per intentar satisfer els seus electors partidaris dels referèndums però no incomodar els que hi estan en contra, Felip Puig va liderar les reaccions d'una CDC disposada a prendre nota dels resultats. El secretari general adjunt dels convergents va situar la jornada com «el primer pas d'un nou cicle polític en el qual el dret a decidir serà l'eix neuràlgic». Per Puig, el desplaçament progressiu del centre polític cap al sobiranisme és «lògic» per l'atzucac que viu Catalunya després de la reforma de l'Estatut, pendent encara del Tribunal Constitucional. No va ser casual que l'alcalde convergent de Sant Cugat, Lluís Recoder, s'afegís ahir al degoteig de dirigents de CDC que s'han definit a favor de la independència; entre ells, el mateix Artur Mas.
ERC, que va qualificar la consulta de «tot un èxit», va intentar penjar-se la medalla del resultat subratllant que en els municipis en què «té força» hi ha hagut menys abstenció. Els republicans també van buscar les càmeres durant tota la jornada. El seu líder, Joan Puigcercós, es va traslladar a Manlleu, Ripoll i Vic. Puigcercós va assenyalar que ara ja és «completament intranscendent el que pugui dir el TC sobre l'Estatut», i va advocar perquè Catalunya celebri, en la pròxima legislatura, un «referèndum vinculant». El líder de Reagrupament, Joan Carretero, va baixar fins a Vic per subratllar que «la societat civil va al davant de la societat política».
Completament oposat va ser el discurs del PP. La presidenta catalana dels populars, Alícia Sánchez-Camacho, va carregar contra la «deriva independentista de CiU» i el que interpreta com un silenciós «suport tàcit» del PSC. La mateixa estratègia va seguir Ciutadans, que va fer una botifarrada per intentar ridiculitzar els referèndums.
El PSC, ICV i UDC es van quedar en un volgut segon pla. El president de la Generalitat, José Montilla, va al·ludir-hi indirectament en la inauguració del primer tram de la línia 9 del metro quan va voler deixar clar que per al govern l'«horitzó d'autogovern» és l'Estatut, i no més enllà, tot i les divergències sobre el llistó nacional que mantenen els socis de l'executiu. La portaveu d'ICV, Laia Ortiz, va interpretar que la majoria «no s'ha sentit interpel·lada». L'eurodiputat Raül Romeva va ser l'únic dirigent ecosocialista que va anar a votar.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.