Va ser el primer cop que es va deixar anar des que s'ha revifat amb una força extraordinària la rivalitat entre Reus i Tarragona, i ho va fer per començar enviant un missatge de consciència territorial que, com s'han posat les coses, sona tan assenyat com inviable. Va lamentar que la «rauxa» predomini sobre el «seny», va reivindicar un «futur compartit» per al territori i va anar a pams, sense excloure cap de les polèmiques que han anat esquitxant la cursa dialèctica. «Hem de demanar coses raonables i no coses que no poden ser», va respondre als que exigeixen incloure el nom de Tarragona en la nomenclatura de l'aeroport de Reus. «Tenim una capital assentada, que és Tarragona. No la canviarem ni repartirem els serveis territorials existents de la Delegació del Govern», va contestar a les pretensions reusenques. «Si la capital és clarament Tarragona, seria fins i tot redundant que la vegueria fos vegueria de Tarragona», va abordar l'últim cop d'autoritat tarragoní. En aquest cas, però, va dir que el nom de la vegueria és secundari i va afirmar que «hi ha vida més enllà de Tarragona i de Reus».

El delegat va respectar les mobilitzacions convocades a les dues ciutats, però no hi està d'acord, ni amb l'acte convocat per Tots som capital, de Reus, el dia 21 al Teatre Fortuny, ni amb la recollida de signatures a Tarragona perquè la vegueria porti només el nom de la ciutat i aquesta en sigui la capital.

Finalment, va fer una crida a prendre's seriosament i de manera conjunta els nous reptes econòmics, i en aquest sentit va llançar un missatge enverinat a «institucions socioeconòmiques que també hi han de jugar», amb referència a les cambres de comerç. «Alguns sembla que s'hagin tornat estalinistes i que tot ho hagin de fer les administracions», va dir.