Les Corts d'Aragó van aprovar ahir la nova llei de llengües a iniciativa del PSOE i amb el suport de la Chunta Aragonesista, però amb el rebuig frontal del PP i alhora de sectors catalanistes de la Franja de Ponent. La llei de llengües reconeix el català i l'aragonès com a llengües pròpies d'Aragó però rebutja la cooficialitat del català a la Franja i obre la porta a les denominacions localistes.

El govern de Marcel·lí Iglesias no tindrà, per primer cop, el suport dels seus socis, el Partit Aragonès Regionalista, ja que els regionalistes només van votar a favor d'un dels 28 articles de la llei, el que admet la possibilitat que els ajuntaments proposin al Consell Superior de Llengües la denominació de la seva modalitat lingüística. És a dir, que el català es pot anomenar català en una localitat i, en d'altres, noms locals –fragatí, tamarità, maellà...– o els genèrics xapurriau i patuès, d'origen despectiu però que, a còpia de sentir-los, alguns catalanoparlants ja han arribat a adoptar. El coneixement del català no serà obligatori, sinó voluntari, però, segons la llei, l'idioma «ha de ser conservat».

El PP, que s'hi ha oposat durant mesos, va culminar ahir la seva campanya No a la imposició del català amb l'entrega a la seu del govern autònom de 43.000 signatures de ciutadans contraris a la llei. «El pitjor» és el cost econòmic, segons va dir el PP, ja que la nova llei permet al govern atendre per escrit els ciutadans en català.