L’esquerra fraccionada
Crec que es de sentit comu , que els simpatitzants d’ERC, que des de sempre, havent donat suport a aquesta formació política , fins que el Sr. Carretero fou destronat de la cadira que l’acomodava gloriosament al govern de la Generalitat, ressentit i ofès , decidí, intentar esmicolar ERC, fins al punt d’aconseguir-ho parcialment, per ara , i tot de cop , dir que esta disposat a cedir la Presidència de la Generalitat al Sr. Laporta , el qual no tingué cap inconvenient en donar suport al Sr. Mas , en els proppassats comicis , i gran simpatitzant del Sr. Puigcercos, s’haurien de definir; i a mi aquest tràfec d’irregularitats em fa pensar , que el fundador de Reagrupament, es un caragirat , que funciona , segons de on bufa el vent, igual que el Sr. Laporta.
Tot i que soc partidari de l’independencia de Catalunya , tinc els meus dubtes de si mai serem capaços d’aconseguir-ho , tal i com l’afany de protagonisme i l’especulacio es fa present , només d’haver donat els primers passos consultius no vinculants , ni de tots els catalans , ( perquè a Catalunya hi ha mes de 166 pobles i ciutats ); es clar que algú sempre ha de portar la veu cantant, però es que en aquest cas i en aquests moments , hi ha masses caps que volen manar.
No se que pot influir en les mentalitats esquerranes , perquè tothom vol assumir responsabilitat s , però sempre que sigui per poder manar sobre d’altres ; mai combregaré amb la política del PP, però si que em te captivat la disciplina dintre del partit , que si al sentiments de l’esquerra de Catalunya , es pogués inculcar l’educació de lluitar tots per els mateixos objectius , però donar suport a un sol cap, perquè no trobes tants pals a les rodes en el seu camí , de ben segur que Catalunya aconseguiria l’autodeterminació , per la qual tots lluitem ; però com que malauradament uns lluiten amb propòsits particulars , que no fan res mes que perjudicar a Catalunya, en benefici de l’espanyolisme, mai serem lliures d’opinió, ni per decidir, per mes que ho siguem de pensament, perquè sempre tindrem de donar comptes ,demanar permís , i donar gràcies per les engrunes i les almoines..
La lluita per el lideratge del pensament ideològic d’esquerres, es necessari i positiu , perquè consolida la capacitat del que aconsegueix aquesta responsabilitat ; però el fraccionament d’aquest sector , amb propostes desqüalificadores , per intentar eliminar els caps de la resta de grups nascuts de l’esmicolament, quan no fa massa temps tot era ERC, crec que no portarà enlloc de profit, perquè igual que em passa a mi , que estic entre l’espasa i la paret ,per el dubte que m’envaeix per els propers comicis, segur que passa a molta gent ; i que lo pitjor es, que per aconseguir una cadira , el meu vot es converteix en moneda de canvi , perquè governi , possiblement , qui jo mai li donaria el meu vot.
Això no pot funcionar així , masses caps i masses barrets; ¿ que passa a ERC, perquè els ciutadans perdin la confiança, i es deixin convèncer per nous entabanadors ?.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 20-XII-2009 T/. 972640762