Dissabte, 11 de febrer del 2012

Tancar la finestra Tancar
Política
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

Tarragona agruparà tots els projectes de futur en un pla únic amb l'horitzó del 2022

Ballesteros va prioritzar les infraestructures, el port, el turisme i la recuperació econòmica, junt amb un canvi de ritme necessari

En un intent de dibuixar la Tarragona del futur, l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va traslladar la necessitat d'unir esforços i sinergies perquè en els propers deu anys Tarragona faci realitat tots els seus projectes, principalment els que estan encallats des de fa anys. En el decurs de la conferència amb el títol Tarragona davant d'una dècada decisiva, el batlle va anunciar que uniran tots els plans estratègics que ara mateix s'estan duent a terme per treballar conjuntament en un únic document: el pla Tarragona 2022, que serveixi per actuar de manera coordinada. A curt termini, les infraestructures viàries i ferroviàries, el port, el turisme i l'economia local tindran un rol determinant en el creixement de la ciutat, amb la il·lusió olímpica i cultural com a eix vertebrador.

«Deixar d'improvisar per programar.» Aquesta va ser una de les frases més repetides ahir pel batlle tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, durant la seva conferència anual sobre l'estat de la ciutat, en què va situar l'horitzó a molt més llarg termini, tot fixant-se els grans objectius de ciutat almenys fins d'aquí a deu anys. Amb el lema Tarragona davant una dècada decisiva, la màxima autoritat va reiterar la necessitat d'unir esforços entre tots els estaments i entitats de la ciutat per treballar plegats i veure, per fi, un canvi de ritme. D'això en sortirà el pla Tarragona 2022, una eina en la qual confluiran els setze plans estratègics amb afectació a la ciutat que ara mateix s'estan desenvolupant des de diferents àrees i administracions. «Es tracta d'un pla de plans que aglutinarà, per primera vegada, tots els projectes en un únic document interdisciplinari i que defineix una concepció global de Tarragona a partir d'una anàlisi a fons de diferents sectors», va explicar.

L'alcalde no va amagar una certa «dispersió» entre la percepció que hi pot haver de plans com ara l'Agenda 21, el pla de competitivitat turístic, el pla d'equipaments culturals el POUM o el pacte per al desenvolupament per la química, entre d'altres projectes. Per això, va deixar clar que «si volem avançar, hem d'anar en la mateixa direcció».

A curt termini

A més, va insistir en el fet que cal dotar-se d'instruments comuns per arribar a una fita i aprofitar l'oportunitat, tot recalcant la possibilitat de «créixer endins i en qualitat», en una clara referència a millorar el civisme i els espais públics propis i comuns.

Ballesteros va reiterar la idea de pensar a llarg termini i amb l'horitzó de la propera dècada. Treballant, també, amb la hipòtesi que un cop passats els Jocs del Mediterrani de 2017 i la capitalitat cultural europea de 2016, Tarragona haurà completat la majoria dels seus projectes, tant els més imminents com els que requeriran un llarg recorregut. A curt termini, l'alcalde es va fixar en les grans infraestructures viàries i ferroviàries, amb projectes en estudi com l'arribada de l'alta velocitat al centre de la ciutat, l'alliberament de la façana marítima, el transport de mercaderies fins al centre del continent, al marge de la construcció de l'autovia A-27 per connectar amb el Cantàbric. El creixement del port de Tarragona, amb un paquet d'inversions multimilionàries en els pròxims anys i la consolidació de la ciutat com a destinació turística també han d'esdevenir, segons l'alcalde, eixos sobre els quals ha de girar el ressorgiment de Tarragona en la pròxima dècada.

Fer front a les dificultats

Un aspecte fonamental perquè Tarragona faci el salt qualitatiu és deixar enrere la crisi econòmica, i l'alcalde va enumerar algunes de les accions engegades per l'equip de govern que han contribuït a pal·liar-ne els efectes, com el descens en la pressió fiscal o la congelació en tarifes com l'aigua o l'IBI. Va recordar que en els pressupostos d'enguany han tornat a donar prioritat a les persones i va destacar que «el paper de l'Ajuntament davant de la crisi ha estat positiu per al ciutadà.»

ALGUNES FRASES DE L'ALCALDE

«El nostre rival no és la crisi, sinó també les oportunitats de creixement» «Estem fent front a les dificultats, especialment a les repercussions socials que origina» «Si conduïm amb els llums curts, només veurem les pedres, si conduïm amb els llargues veurem el camí»
«La dècada propera és cabdal pel futur de Tarragona. Ja estem governant pel futur» «Em comprometo a fer que al final d'aquest mandat no hi hagi projectes aturats, sinó projectes en marxa o acabats» «Deixar d'improvisar per programar: aquest és el canvi de ritme de què els parlava»

«Reus ha intentat esgarrapar oportunitats, i si t'esgarrapen i graten molt, fan ferida»

ò. palau

«Tarragona és capital i punt; la resta és una discussió artificial», deia l'alcalde en la seva intervenció, que no va voler centrar, tanmateix, en la polèmica -ja s'hi havia centrat prou en l'acte del 30 de desembre, i ahir tocava una reflexió més àmplia de mires-. I és que per ell «és tan evident» que la capital és Tarragona que «no existeix argument vàlid per qüestionar-la». «És de sentit comú», va cloure, abans de defensar que la ciutat «no és egoista» –ho exemplificava en la segregació de la Canonja– i que «treballa i treballarà per unes comarques fortes». De fet, Ballesteros ho va capgirar i va trobar «molt positiu» el debat perquè «ha servit per agrupar la societat, les entitats, les institucions i les forces polítiques en una unitat de defensa de la ciutat», que va advocar per mantenir «en aquest i altres temes».

Per què no «el Camp»?

«No seré jo qui trenqui la unitat», es va comprometre, després que divendres va insinuar que estava disposat a parlar del nom de la vegueria. Ahir, en canvi, s'hi va negar en rodó quan li ho van preguntar al final, i ho va raonar: «El Camp de Tarragona, històricament i geogràficament, és l'Alt i el Baix Camp i el Tarragonès, ja que el Baix Penedès, la Conca i el Priorat no ho són i estan més còmodes sota la denominació de Tarragona», va dir, i va afegir: «Fins ara tots n'hem parlat –fins i tot va admetre que la federació del PSC ho és «del Camp»– de bon rotllo i per fugir de les províncies, però no sempre s'ha utilitzat bé en altres bandes, se n'ha fet un mal ús», lamentava. No s'hi havia referit gens, però en ser preguntat pel paper de Reus es va haver de mullar. «Reus ha intentat esgarrapar alguna oportunitat –va argumentar després de pensar-s'ho–, i en algun cas ha abusat de la bonhomia de la majoria dels tarragonins, i ja se sap que si esgarrapen molt i graten molt, fan ferida, i és llavors quan reacciones.»

Darrera actualització ( Dimarts, 22 de juny del 2010 20:25 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Barcelona/Local la pàgina d'entrada

Enquesta

Enquesta: Com qualifiqueu la reforma laboral aprovada pel govern espanyol?
Com qualifiqueu la reforma laboral aprovada pel govern espanyol?
 

Tradueix-nos - Translate