Un cop acabada la tancada de protesta a la seu del Consell Comarcal, el govern de la Ribera d'Ebre va emetre un comunicat criticant «l'obscurantisme» que ha envoltat el procés de selecció de candidats a rebre l'MTC. A més, van qüestionar la «legitimitat moral» de l'Ajuntament d'Ascó per decidir el futur de tota la comarca, «d'esquena a la resta de municipis del Camp i l'Ebre, de set consells comarcals, i del Parlament». «La nostra intenció és continuar treballant, mitjançant les vies legals, administratives, polítiques i institucionals, per defensar la nostra comarca, com ho hem fet sempre, i mirar de capgirar la situació en què la decisió del ple d'Ascó ens ha situat», conclouen. En aquest sentit, la primera «mesura legal» que prendran serà una petició formal, tant al Departament de Governació com al servei d'assistència municipal de la Diputació de Tarragona, per estudiar la possible nul·litat de l'acord del ple d'Ascó. Però el problema és que, tot i que prosperés la impugnació, encara guanyaria el «sí» a l'MTC. De fet, si l'alcalde i tres regidors no haguessin votat en el ple, la candidatura s'hauria aprovat ahir amb tres vots a favor i dos en contra.

El règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (30 / 92) regula les causes que són motiu d'abstenció dels empleats públics i dels càrrecs locals electes i, en aquest sentit, obre la porta a presentar una recusació. En resum, ve a dir que els càrrecs electes no poden decidir amb relació als temes que els afecten per motius econòmics, laborals, de parentiu, d'amistat o per testimoniatge. Amb tot, també deixa clar que l'actuació d'autoritats i empleats públics en motius d'abstenció no implicaran, necessàriament, la invalidesa de l'acte en què hagin intervingut i, d'altra banda, el fet de no abstenir-se en els casos en què l'aplicació sigui de llei donarà lloc a la responsabilitat de l'empleat públic o càrrec electe.