Les parets de l'ajuntament de Torredembarra ja estan acostumades a alcaldes que s'atreveixen a governar en minoria, i que acaben fracassant. Ja ho va intentar el 2004 el convergent Miquel Àngel Lecha, i el 2007 va ser també l'aposta del socialista Manuel Jiménez. Ahir era el convergent Daniel Masagué qui s'enfrontava a aquesta repetida situació en el primer ple després de l'expulsió, ara fa poc més d'una setmana, de la regidora declarada trànsfuga Laura Pradeda. Era una oportunitat per veure els nous equilibris polítics que plantejaria el govern per poder tirar endavant la seva gestió, però també per comprovar in situ quina posició adoptaria la mateixa Pradeda. Però, al final, la visió de tot plegat va ser més aviat borrosa. Primer perquè els temes que es van posar sobre la taula no van passar pràcticament de la categoria de tràmit (l'únic debat polític va ser durant l'aprovació de la moció de suport a les consultes a la independència), i, sobretot, perquè la persona que havia de centrar els focus de les càmeres va optar per deixar la cadira buida. I els seus companys, potser avançant-se a aquesta renúncia al seu lloc al consistori que Pradeda ha anunciat repetidament (tot i que de moment no l'ha executat), van optar per mencionar-la tan poc com els va ser possible. Es va convertir en la «regidora que no hi és» quan tocava parlar de les àrees que gestionava en un torn de precs i preguntes en què l'oposició sí que va poder imposar la seva agenda omplint el 90% del ple, i tan sols l'edil d'ERC, Montse Gassull, es va atrevir a preguntar si algun element més que la declaració de trànsfuga havia influït en la seva expulsió, tot i que sense obtenir cap resposta directa. La millor part potser se la van endur els de l'ABG, també a l'oposició. És amb ells amb qui el govern va fer millor gala de la seva voluntat de diàleg i consens. Potser un indicatiu d'on buscaran aquell suport extern puntual que els falta.