Llum verd del govern a la llei d'organització territorial que divideix Catalunya en les set vegueries que substituiran les actuals quatre demarcacions. Un mes després del previst, el president de la Generalitat va portar ahir al Consell Executiu una normativa que ha obert nombrosos conflictes territorials –sobretot a les files del PSC– i que ara comença una autèntica carrera contra rellotge al Parlament perquè es pugui aprovar en aquest període de sessions. El govern ha demanat que es tramiti per la via d'urgència, però deixa algunes de les qüestions més espinoses per a la cambra, ja que només ha definit cinc de les set capitals. No es concreten ni la de la Catalunya central, en disputa entre Vic i Manresa, ni la de l'Alt Pirineu i l'Aran. S'haurà de fer amb una llei al Parlament.
Va ser José Montilla el que va decidir fa un mes que la llei d'organització territorial no estava prou madura per aprovar-la en el govern i ha estat ell el que ara l'ha desencallada. El president de la Generalitat va comparèixer amb el conseller de Governació, Jordi Ausàs, per donar compte de la normativa que divideix Catalunya en set vegueries. Es tracta, com va explicar, d'una entitat amb «doble ànima», ja que és l'àmbit de cooperació entre els municipis que la formen i, alhora, l'àrea en què es desconcentra el govern de la Generalitat en el territori. El mapa que surt de l'executiu en dibuixa set i deixa enrere les aspiracions del Penedès de tenir-ne una de pròpia, tot i que no es tanca la porta a la creació de noves en el futur si el Parlament les aprova.
La normativa també preveu la transició gradual de les diputacions als anomenats consells de vegueries, els òrgans de govern dels ens. En un primer moment, es començarà per les de les quatre demarcacions ja existents: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. La primera vegueria de nova creació serà la de les Terres de l'Ebre, que es constituirà en un segon moment, i serà aleshores quan la de Tarragona passarà a dir-se «Camp de Tarragona». Per últim, arribarà el torn de l'Alt Pirineu i l'Aran i la Catalunya Central. Mentre la resta tenen definida la capital –vegeu fitxa adjunta– l'executiu no concreta quina serà la d'aquestes dues últimes. «Una llei del Parlament decidirà la seu institucional», apuntava el conseller fent servir la denominació tècnica amb què es refereixen a la capital. El govern evita així pronunciar-se sobre la disputa que mantenen Vic i Manresa, d'una banda, i la que enfronta Vielha, la Seu d'Urgell, Sort i Tremp, de l'altra.
L'establiment de les capitals de les vegueries és un dels aspectes que s'ha introduït en les negociacions de les darreres setmanes. La llei també ha sofert algunes modificacions respecte a la Val d'Aran. Si bé es reconeix que es relaciona directament amb la Generalitat –tal com fixa l'Estatut–, el govern l'ha inclosa en el consell de vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran.
No hi ha duplicitat
La nova organització territorial, tal com es va esforçar a deixar clar el president de la Generalitat, no comportarà cap desemborsament extraordinari, malgrat que es passa de quatre diputacions a set vegueries. «No hi ha cap mena de superposició d'administracions», defensava. «No hi haurà més funcionaris», insistia davant dels que consideren que, en l'actual moment de crisi, no és oportú aquest debat territorial.
Cronòmetre en marxa
Montilla, que ha volgut capitanejar el projecte malgrat que surti del forn de Governació, va donar per feta la feina de l'executiu amb una llei promesa des del primer tripartit, però pendent des del 1987. Ara, que tiri endavant, «depèn del Parlament» i «és responsabilitat de tots els grups», alertava el President. El cronòmetre corre en contra de la normativa. Tot i que l'executiu ha demanat que es tramiti per la via d'urgència, tan sols queden sis mesos per acabar el darrer període de sessions de la legislatura.
Si hi ha temps, l'executiu preveu que la nova organització territorial comenci a caminar abans de les eleccions municipals del 2011, que abans dels comicis ja s'estigui en la segona fase, en què ja s'hagi constituït la vegueria de les Terres de l'Ebre per a la qual es necessita el concurs de l'Estat, que haurà de modificar la llei orgànica de règim local. Montilla i Ausàs van confirmar que hi ha hagut converses amb l'Estat per fer les reformes pertinents.
Comentaris
Amb una crisi econòmica brutal de la que no sortirem fins almenys d’ací a 10 anys, dons no es pot dir que s’ha sortit de la crisi fins que els 660.000 ciutadans de Catalunya que estan al Atur , tornin a tenir un lloc de treball, la classe política catalana es dediqui a perdre el temps, i diners en lleis com la de Vegueries o la de L’Àrea Metropolitana. Això no serveix absolutament per rés pràctic que solucioni cap problema als catalans. Només servirà per que una pila de politics i funcionaris i gent que farà informes externs de difícil control, gastin les seves energies i els nostres impostos, en quelcom que ara per ara no tè cap utilitat practica pels catalans. Jo penso que viuen en un altre mon , dons tots ells fa una pila d’anys que no saben que es passar l’angoixa de que la empresa a on es treballa tingui prou activitat com per poder-l’hi mantenir el lloc de trencall i el sou. Aquesta gent saben que quan deixen la feina de polític troben “xollos” amb presidències de caixes empreses publiques, etc.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.