L'abril del 2009 Unió Democràtica de Catalunya va fer un negoci rodó. Va comprar a la Fundació Catalunya i Territori cinc locals –dos a Lleida i tres a Tarragona– a meitat de preu. Concretament, per tots cinc va pagar 468.000 euros (en assumir-hi la hipoteca), quan el preu de mercat era de 982.458 euros. És a dir, que es va estalviar de desemborsar 514.458 euros. A més a més, des del 2005 la fundació no va cobrar cap lloguer a Unió per aquests cinc locals ni per tres més.
Aquest evident perjudici per a la fundació es recull en la investigació iniciada per la fiscalia de Barcelona sobre suposats pagaments irregulars d'Unió a través de la fundació esmentada i d'un conglomerat d'empreses, després de ser alertada per l'Agència Tributària i el Departament de Justícia, que va demanar la dissolució de l'ens perquè infringia la llei de fundacions. Precisament, aquesta setmana la fiscalia de Barcelona ha enviat les conclusions d'aquesta investigació al fiscal general de l'Estat, Cándido Conde Pumpido, perquè decideixi si s'ha d'imputar en aquest cas el diputat d'Unió al Congrés, Josep Sánchez Llibre, en tenir la categoria d'aforat. Almenys un proveïdor ha assegurat que Sánchez Llibre va explicar-li la manera de cobrar serveis prestats al partit a empreses tapadora que es nodrien amb donacions de la Fundació Catalunya i Territori, que era presidida per l'exdirector general de Consum en els governs de CiU als anys noranta, Josep Boqué.
Un milió d'euros desviat
Després de la investigació policial, es conclou que la Fundació Catalunya i Territori –creada el 1998– ha estat usada com un instrument per a interessos particulars, i no pas per als fins d'interès general per als quals va ser creada (la promoció de la cultura catalana). Als investigadors, els sobta que la fundació rebés 2,5 milions d'euros de donacions entre els anys 2005 i 2007 de grans empreses com ara el BBVA o les fundacions de «la Caixa» i d'Abertis, mentre que no s'ha aportat cap documentació de les activitats culturals efectuades amb aquestes donacions.
Per contra, s'ha descobert que la fundació va pagar 1.183.472 euros entre els exercicis 2004 i 2005 a un grup d'empreses anomenat IMS, en què hi ha societats propietat del llavors tresorer de la fundació, Joan Albert López Sans (que va deixar l'ens el 2007), però també empreses del president actual. La fundació va indicar que va pagar aquests diners a IMS pels serveis prestats, que els investigadors van deduir que eren factures falses quan la mateixa fundació va canviar-ne el concepte i el va definir com un préstec de l'ens a López. També hi ha proves que entre la fundació i IMS hi havia una doble comptabilitat, de diner negre.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.