Si Jordi Hereu va aconseguir en el ple de l'Ajuntament de divendres passat, acotar el cap davant els retrets, esmorteir les crítiques de tots els grups polítics –llevat del PSC– per les formes utilitzades per llançar la candidatura de Barcelona i els Pirineus als Jocs Olímpics d'hivern del 2022, ahir els atacs contra l'alcalde van reaparèixer, i amplificats, després que alts càrrecs del govern municipal hagin reconegut que la primera idea que Hereu havia plantejat al seu cercle de confiança havia estat intentar tornar a plantar la torxa olímpica a la capital catalana en una de les seves quadriennals convocatòries d'estiu. A l'oposició i als socis d'ICV-EUiA en l'executiu local els va molestar tant el desconeixement sobre el procés de gestació de la renovada ambició olímpica d'un alcalde socialista, com el fet que Hereu assumís una taxativa negativa del COE –després del doble fracàs consecutiu de Madrid–, a canvi del seu suport en la disputa amb Saragossa-Jaca per obtenir, l'octubre del 2013, el títol de ciutat aspirant a la cita hivernal del 2022 que atorgarà el comitè espanyol.

L'alcalde va negar ahir des de Sant Sebastià que tingués al cap substituir Madrid en la cursa internacional per organitzar els Jocs d'estiu del 2020, tal com van apuntar algunes informacions. «En cap cas hi ha hagut intenció de realitzar-los, senzillament perquè nosaltres ja vam organitzar els millors Jocs Olímpics d'estiu», va afirmar. L'alcalde va afegir que «mai» ha parlat d'aquesta possibilitat amb el COE, entre altres raons perquè la capital catalana té «una magnífica oportunitat de desenvolupar un altre projecte, combinant els Pirineus amb la ciutat de Barcelona».

El desmentiment de Jordi Hereu no va suavitzar el to contundent dels responsables de l'oposició. El portaveu del grup de CiU, Joaquim Forn, va indicar: «Com més informació coneixem d'aquest projecte, més ens espantem.» També va lamentar que, davant d'un projecte de ciutat, l'alcalde «hagi de demanar permís al COE i, a sobre, l'hi neguin». Forn va considerar un error que, per raons electorals del PSC, «s'intenti repetir el mateix esquema que el del 92», coincidint parcialment amb el president del grup d'ERC, Jordi Portabella. «Es confirma que donen voltes a la mateixa idea de la dècada dels vuitanta, quan la manera de sortir de la crisi actual és diferent. Un jocs d'estiu haurien reeixit més a la ciutat», va declarar el líder dels republicans, que va precisar que no s'estan definint a favor d'una candidatura estiuenca. El seu homòleg del PP, Alberto Fernández Díaz, va reclamar a Hereu: «No especuli ni devaluï la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d'hivern, perquè hem passat de la frivolitat a l'especulació.»

Les renovades crítiques que més mal fan, ara per ara, a l'alcalde van tornar a provenir dels seus socis d'ICV-EUiA. Aquest cop no va ser el president del grup dels ecosocialistes, Ricard Gomà, qui va marcar distàncies amb el projecte olímpic que impulsa Hereu, sinó la seva antecessora i cinquena tinenta d'alcalde de l'Ajuntament, Imma Mayol, que va donar un cop de porta a qualsevol candidatura olímpica, sigui d'estiu o d'hivern, argumentant que Barcelona no s'ha de renovar «a cop d'esdeveniment».

Des del consistori, només el primer tinent d'alcalde, el socialista Carles Martí, va donar empara al desmentiment del batlle. «El que tenia sentit i era un repte era organitzar uns jocs d'hivern», va manifestar Martí.