–«És que les trifulgues de campanar local no van amb el meu tarannà. A mi m'agrada parlar de ciutat, de projectes, de l'acció de govern; aquests són els temes que m'engresquen i en què em sento còmode.»

–«Què hi farem.»

–«No necessàriament. Amb el PSC hi havia hagut una complicitat raonable en molts temes La prova és que s'han aprovat tres pressupostos consecutius, i hi havia els acords comuns propis d'un govern de coalició.»

–«Arribar fins al final hauria estat coherent. Si no és retòrica, quan es diu que es vol treballar per a la ciutat, i tots convenim que aquesta ciutat ha perdut massa oportunitats i s'ha desgastat massa perquè s'han posat pals a les rodes els uns als altres. El que hauria estat raonable és que el pacte hagués arribat fins al final, i aquest era el meu propòsit.»

–«Abans de destituir-lo, ja feia setmanes que havíem advertit Pere Casellas que reaccionessin perquè hi havia aquest problema, i no van fer res. Aquests comportaments acabaven desbordant fins i tot els mateixos regidors del grup socialista, perquè és públic i notori que bona part del seu grup vivia commocionat i avergonyit amb tot el que passava.»

–«Dilluns al vespre hi va haver una reunió entre tots els regidors de CiU i el d'ICV, i es constata, de forma unànime, un desencís molt gran. En aquest moment es produeix una intervenció del regidor d'Hisenda determinant, quan diu: ‘Alcalde, si no llances un missatge rigorós, ets coresponsable d'aquesta acció tan frívola i tan irresponsable.´ I jo sempre he vinculat l'acció política amb l'ètica, al marge de possibles turbulències o possibles càlculs polítics interessats.»

–«Sí. Em sap greu, perquè les noves generacions hauríem de ser capaces de fer un altre tipus d'acció política i de vincular molt la política a l'ètica i no tant al dictat dels partits. Quan es permet que en els partits polítics es prenguin les decisions que haurien de correspondre a la consciència dels regidors, comencen els problemes.»

–«Hi ha hagut una sobrepresència del dictat del PSC, que contínuament ha marcat criteris en el grup municipal. Ara bé, el detonant concret han estat els 260.000 euros impagats a la regidoria de Cultura. El que ha faltat per part seva és ser conscient del context que ens tocava viure, i aquest és un dels problemes que sovint té la política. Els polítics tendeixen a tenir una visió autònoma de la vida, i s'obliden de la realitat en la qual viuen. I ara vivim una greu crisi econòmica en la qual les famílies i les empreses ho passen malament, i per tant això exigeix austeritat, sobrietat i rigor pressupostari, i el que no pot ser és que, per una qüestió d'ego personal, no et donis per assabentat dels problemes reals, i que això de la despesa, com que és despesa pública, no sigui important. Ha fallat això. El grup del PSC s'ho agafava com una necessitat de demostrar que havia de fer coses en tot moment, i això no ha estat sostenible perquè posava en risc serveis bàsics de la ciutat.»

–«En aquest model, fins fa una setmana, ells també hi votaven a favor.»

–«En general, penso que falta cultura de coalició i que la llei electoral no hi ajuda. Perquè, en definitiva, no cal que un guanyi les eleccions per poder governar. La gent hauria de deixar el carnet polític a casa i treballar en clau del projecte polític local. I això no passa, les ingerències polítiques són contínues.»

–«No és una qüestió de por, és una qüestió de mantenir la velocitat de creuer que s'ha aconseguit donar a l'acció de govern. Per a mi era una prioritat acceptar, fins i tot compartir, quotes de responsabilitat i protagonisme a canvi que el projecte modernitzador que em vaig comprometre a tirar endavant tingués aquesta empenta. Per tant, el que buscaré és el suport que em garanteixi continuar avançant a aquesta velocitat. En quatre anys haurem pogut adjudicar obres per valor de seixanta milions. El procés de transformació en què es troba la ciutat és espectacular, i no es pot posar en risc per tripijocs polítics. Si l'alcalde ha de ser generós perquè això sigui possible, ho serà de nou. Pensa que s'havia fet una cosa que era insòlita, com és el fet de nomenar una persona que ni tan sols havia sortit escollida regidor com a únic tinent d'alcalde de la ciutat, perquè així ho va voler. Més generositat no es pot demanar.»

–«Ser generós vol dir mirar quines renúncies del nostre programa electoral cal fer per arribar a un acord; o quines competències els fa més il·lusió gestionar i, en aquest sentit, no tindré cap inconvenient a posar-ho tot a revisió. Des del punt de vista competencial, no només posaré sobre la taula les competències que tenia el PSC, sinó també les de la resta de regidors de govern.»

–«Penso que és un gran actiu arribar a les eleccions i poder mostrar un full de serveis a la ciutat. Penso que si ara aconseguim tancar acords estratègics amb ERC, no s'ha de pensar tant d'aquí a un any i mig, sinó amb l'horitzó de la dècada que vaig dir que mantindria el meu projecte d'alcalde.»

–«Es va produir un fet que va costar de comprendre, i és que CiU, que érem la tercera força, vam guanyar de sorpresa i amb claredat les eleccions, i això emocionalment va costar de digerir. D'això, n'hem parlat molts cops amb en Francesc Canet. Tant ell com jo no vam ser capaços de trobar els espais de complicitat.»

–«Els projectes municipals solvents i potents de veritat s'expliquen en clau local i en clau nacional, i fins i tot, alguns, en clau global. Els grans alcaldes de les grans ciutats tenen una visió global i participen d'una acció política global, i no s'entén una ciutat potent que no tingui vocació d'influir en l'acció política del seu país. Això va passar en els millors moments de la ciutat de Girona, amb la d'Olot, i ara passarà amb Figueres, cosa que no es produïa des del temps de la República, amb Puig Pujades. Per fi a Figueres tornem a tenir un projecte amb vocació global i nacional, fet des de la ciutat. Hem de poder tenir una capacitat d'influència sobre el govern de Catalunya com no s'ha tingut mai. Penso que Catalunya s'ha de fer des de les ciutats.»

–«Quan decidim grans infraestructures, estem treballant per a la ciutat; quan decidim els equipaments formatius que ha de tenir la demarcació, estem fent política de ciutat.»

–«El sostre és acumular al màxim de capacitat d'influència política en bé de la demarcació de Girona i Figueres.»

–«Que tinc un compromís i un contracte amb els ciutadans, i que, en una dècada, amb permís dels seus ciutadans, l'alcalde de Figueres serà alcalde de Figueres.»

–«Sí. Crec que en la política hem de recuperar els valors que eren fundacionals al principi de la democràcia. Hi havia una relació estreta entre l'acció política i els principis morals més profunds, i això ho justifica tot. El que no pot ser és el que passa ara, que els polítics estan totalment segrestats per gabinets de comunicació, assessors... en definitiva, per una partitocràcia, que és la cosa més deplorable, ja que el que fa és tractar els seus polítics i candidats com un producte comercial. I això no ens ho hem de deixar fer, i si tornem a la bona acció política, recuperarem la credibilitat i el suport de la ciutadania.»

–«A CiU tenim la il·lusió d'arribar al govern de la Generalitat, no de tornar-hi perquè ja fa anys que no governem. Alguns estan instal·lats en les eleccions de fa trenta anys, i com més acomodat sigui el candidat del PSC, millor per fer possible el canvi.»

–«Ell és conseller, i jo, diputat i alcalde, i quan hi ha una discrepància la diem, amb tota la claredat i cruesa, i al mateix temps som capaços de tancar grans acords. Vull recordar que a Figueres vam acordar la rehabilitació del nucli antic, i la vam fer, fins i tot amb pressions socialistes perquè no es fes.»

–«De més a prop del que ens agradaria: de la mateixa ciutat de Figueres.»

–«Jo només puc dir que socialistes històrics del PSC a Catalunya queden commocionats quan veuen la deriva actual del PSC a Figueres.»

–«En primer lloc, que la demarcació de Girona pugui sortir de la crisi econòmica i impulsar estratègies captadores de talent. S'ha de demostrar que més enllà de Barcelona hi ha vida. També en les infraestructures, ja que hi ha hagut una gravíssima discriminació en els últims anys, amb molt poca inversió. A l'Artur Mas, li vaig dir que si assumia el repte d'aconseguir a Girona els vots necessaris per fer-lo president del país, s'havia de comprometre a redreçar la poca inversió en infraestructures que s'hi ha fet. També ens hem de dotar de més equipaments educatius i formatius. I sobretot, cal creure'ns de veritat l'aposta pel paisatge i la sostenibilitat. On s'és vist, plantejar el Parc Natural del Montgrí ignorant 1.600 al·legacions crítiques, o fer compatible la retòrica paisatgística amb la cicatriu de la C-31?»

–«Sempre he dit, i és el que penso, que s'ha de treballar per fer possible un concepte d'Espanya plurinacional. Tan clar és el fet nacional català com el desig de fer possible una realitat plurinacional viable. Una altra cosa és que a Espanya falta cultura política que valori la diversitat. Però penso que en el segle XXI el tema de les identitats s'ha de vincular a les ciutats i a un assumpte privat i no pas col·lectiu, i això ho diu un alcalde a la ciutat del qual conviuen veïns de més de noranta nacionalitats diferents.»

–«Aquest és un dels problemes més greus, i això només es combat amb treball rigorós, discret, fugint de les estridències i les gesticulacions i resolent problemes amb una vocació reformista i dialogant. Lamentablement, a Catalunya en aquests moments som exemplars just per tot el contrari: per estridències, per sorolls, per acusacions, per difamacions. La gran contribució ha de venir per aquest compromís amb la senzillesa i el treball discret i realista. Ha passat l'època dels apriorismes ideològics i els prejudicis. Els polítics honestos no ens hauríem de deixar instrumentalitzar pels partits o els interessos personals.»