El CAR es va equivocar des del principi en situar sobre el terreny el perímetre d'inici del foc que es va declarar a Horta al 20 de juliol de l'any passat –el van situar a la part baixa del pinar de Don Pedro i van deixar fora el mas Pixantó. Segons els agents, l'orientació de les fulles cremades dels pins, la presència de zones cremades verticals separades per trams arbrats sense calcinar i els registres en l'orientació del vent a la zona els van fer pensar que les flames havien ascendit fins a la carena del pinar de Don Pedro des de la part baixa d'aquest bosc. Els cinc primers bombers que van arribar al front de l'incendi i el primer testimoni recollit entre els veïns apuntaven que el foc estava arribant al mas Pixantó i reforçaven l'opció. Tenint en compte que el Servei Meteorològic de Catalunya havia registrat la caiguda de llamps a la Terra Alta el 14 de juliol, que un dels bombers n'havia presenciat un a la zona uns dies abans i que l'estadística diu que el 84% dels focs que es produeixen a la comarca a l'estiu són causats per aquest fenomen meteorològic, els forestals es van convèncer que la causa havia estat un llamp quan van trobar dins del seu perímetre de treball «senyals inequívocs» en un pi que presentava una ferida amb resina fresca encara, tal com ha explicat a la comissió d'investigació Miquel Àngel Garcia Readrigos, cap de l'àrea de les Terres de l'Ebre del CAR. L'evidència del llamp es trobava al dia 23, i Garcia Readrigos la comunicava al vespre a l'inspector en cap del cos, Antoni Mur, qui la feia avinent al conseller Baltasar ja a la nit. L'endemà al matí, amb els documents recollits, els dos caps forestals es reunien personalment amb el conseller per informar-lo de la hipòtesi. Posteriorment, Francesc Baltasar compareixia per fer pública la causa del foc, que atribuïa amb tota seguretat a un llamp.

Tant Garcia Readrigos com Mur exculpaven ahir el conseller perquè no li havien ofert cap altra alternativa que la del llamp, hipòtesi que el primer qualifica de «prou sòlida» en aquell moment. Mur afegeix que el dia 24 el cos donava per conclòs «el gruix de la investigació». A més, tant l'un com l'altre neguen que haguessin rebut pressions de la conselleria tant per defensar la teoria del llamp com per enllestir de pressa la investigació.

L'informe final, però, es va tancar dies després, quan els Mossos d'Esquadra ja investigaven sota secret de sumari la pista d'un incendi provocat per dues persones a instàncies de la jutgessa i arran de la mort de cinc bombers el dia 21. En l'informe final dels forestals ja s'incloïen dos testimonis que posaven en dubte el llamp. Un veí que negava que estigués cremat el pinar de Don Pedro quan l'incendi ja havia començat i un altre que explicava que havia vist dos excursionistes abandonar la zona d'origen del foc amb una bombona de càmping gas. En l'informe final es recollien fins a catorze testimonis dels primers moments del foc, entre bombers i veïns del municipi. Si no es va fer cas de la pista dels excursionistes en les conclusions és perquè el veí va explicar que havia vist «tranquils els dos joves»; que, a més, li havien assegurat que havien vist el foc i havien trucat ells mateixos al telèfon 112, i li havien explicat també que havien treballat com a bombers voluntaris en la campanya anterior.

L'inspector en cap del CAR anuncia que un grup de treball ja revisa els procediments d'investigació del cos per tal que un error com aquest no es torni a repetir. Les conclusions d'aquesta revisió es tindran abans d'un mes.