El govern pagarà els plats trencats de la crisi perquè el primer que planta cara a les urnes és el primer que rep la bufetada?
–«És habitual que en una situació de crisi els partits que governen tinguin un cert càstig. És possible que hi hagi qui ens atribueixi la responsabilitat de la crisi als que governem. Segurament no ho hem fet al cent per cent bé i hem comès errors com tothom, però al cap i a la fi la crisi no afecta estrictament el Principat de Catalunya, sinó desgraciadament tot l'Estat, bona part d'Europa i arreu del món.»
–El tripartit fatiga?
–«El que fatiga en aquest moment el país és la crisi. La ciutadania està desmoralitzada perquè econòmicament hi ha molta gent que ho passa malament.»
–Si Joan Puigcercós no aconsegueix els resultats electorals de Josep-Lluís Carod-Rovira serà un fracàs?
–«Carod-Rovira, la primera vegada que es va presentar, va obtenir uns resultats inferiors als que havia tingut Àngel Colom. No va ser cap fracàs, va ser la palanca de llançament que va permetre que Carod-Rovira aconseguís els millors resultats de la història moderna del nostre partit. Estic segur que Joan Puigcercós tornarà a batre un rècord. Serà en les properes eleccions? Nosaltres treballem perquè així sigui. ERC en aquests moments ja està en una etapa de remuntada. En el moment en què nomenem candidat Joan Puigcercós, el 17 d'octubre del 2009, ERC comença a créixer. Perquè hi ha un lideratge clar, una persona que sap on va, que es visualitza com a valenta, disposada a arriscar-se, preparada, amb les idees clares i la formació necessària per liderar aquest país. Des que ell ha assumit el timó, al si d'ERC s'han acabat els conflictes, hi ha tranquil·litat, tothom treballa en la mateixa direcció, hi ha cohesió i estem construint i preparant el partit i el país per fer el proper pas. A més, ERC comença a poder fer balanç de la feina feta els darrers anys. Fins ara era més difícil de visualitzar. Hem vist com s'arribava al màxim finançament assolible amb l'actual Estatut i justament amb la xifra mínima fixada per Puigcercós per acceptar el finançament, com s'aprovava una llei d'educació incloent-hi la immersió lingüística, hem arrossegat el PSC a blindar el català en l'educació, el català al cinema...»
–El Parlament encara no ha aprovat aquesta última llei.
–«El govern l'ha aprovada i s'aprovarà al Parlament, perquè tenim la majoria suficient. Hem arrossegat el PSC a aprovar una llei de consultes i una llei de vegueries, hem creat l'Oficina Antifrau... Hem aconseguit una tensió amb l'Estat que no hauria estat possible si ERC no hagués exigit un estatut l'any 2003, una tensió que ha fet que la majoria de ciutadans s'adonessin que Espanya no està disposada a seguir el joc democràtic i hem de tirar de forma unilateral. Les consultes populars als municipis, evidentment que són mèrit de molta gent i fruit de molts esforços, però sense l'estratègia d'ERC d'arrossegar el PSC a l'enfrontament democràtic amb l'Estat no haurien estat possibles. Tenim consultes als municipis perquè hi ha hagut aquesta tensió i s'estan produint en llocs de l'àrea metropolitana amb una situació de tranquil·litat absoluta i de pau social perquè qui lidera el projecte, l'independentisme, és qui ha fet president un senyor nascut fora de Catalunya, que és José Montilla. És un projecte inclusiu.»
–Tem una altra crisi a ERC si acaba passant a l'oposició?
–«No. Que passi a l'oposició o no acabarà sent una decisió d'ERC, i la prendrà en funció del que acceptin els altres partits. No tinc cap dubte que, guanyi qui guanyi, tant els uns com els altres ens proposaran formar govern, sigui quin sigui el resultat. La nostra força és que no ens tremolaran les cames per anar a l'oposició. No hi volem anar, volem governar, però estem disposats a anar-hi, no ens fa por. Malgrat el que es digui, que si les butaques, les catifes, els cotxes oficials, som gent de picar pedra. Tenim un candidat que és l'únic líder d'aquest país que ha estat capaç en un moment donat de deixar el govern i tornar-se'n a fer feina de partit per fer fort el seu projecte. Les decisions que hem pres en aquesta etapa han estat molt valentes. Sabíem que tenia un cost, fer José Montilla president. I ens ha estat igual, perquè estem convençuts que en aquesta etapa el millor que podíem fer per a Catalunya era això.»
–Després d'aquesta etapa, de dos tripartits, és creïble l'equidistància?
–«El que li puc assegurar és que només formarem un govern amb qui estigui disposat a acceptar unes condicions determinades, entre les quals, una consulta. Votar el mateix a Madrid que a Barcelona és una de les 20 propostes que estan votant ara mateix 140.000 electors i electores sobre si creuen que ha de ser una condició sine qua non per formar govern. Sobre la base d'aquestes condicions, pactarem. Ens és igual qui les accepti; si no les accepta ningú, anirem a l'oposició. Aquestes seran les nostres condicions, i tothom sabrà què vota.
–Com s'articularia un referèndum vinculant la legislatura vinent, si ara per ara és il·legal?
–«La propera legislatura farem el que podrem en funció dels vots que tingui cadascú. Nosaltres el que diem és que no hem d'estar a un govern si aquest no està disposat a convocar una consulta. A això, ens hi comprometem, i això serà possible la propera legislatura en funció de la força que tingui Esquerra, perquè cap altre partit ho ha posat damunt la taula. L'únic valor segur de l'independentisme és ERC. Esquerra és l'únic partit independentista amb representació parlamentària, i avui tenim presència en totes les institucions del país, som la segona força de govern en aquest país. Tothom sap que ERC tindrà representació parlamentària en la propera legislatura. No sabem si algú més que es digui independentista en tindrà, però Esquerra, segur. En funció del pes que tingui ERC, podrem plantejar un referèndum, una consulta per a tot el país, convocada des del govern.»
–Amb la llei de consultes com a instrument?
–«Efectivament. Si un dia hi ha majoria independentista al Parlament, tirarem endavant i ignorarem la legislació de l'Estat, com ha fet qualsevol nació que ha esdevingut independent. Mentre no hi ha aquesta majoria, utilitzarem eines legals de que disposem per continuar forçant les contradiccions amb l'Estat.»
–Sense el vistiplau de l'Estat per convocar la consulta, doncs.
–«Si no tenim la majoria independentista, el necessitem; si no, l'Estat pot dir el que vulgui. Però res fa pensar tampoc, no ens hem d'enganyar, que hi haurà una majoria independentista al Parlament en la propera legislatura. Per tant, hem de ser capaços de formular una pregunta que s'ajusti a la legalitat que tenim en aquests moments però que alhora permeti formular clarament l'anhel de llibertat del poble català. Una altra cosa és que després hi hagi una decisió política de l'Estat de no permetre'ns de fer la consulta. Llavors veurem què farà el govern, en funció de la força independentista.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.