La paraula memòria va ser la que va ressonar més ahir al migdia al teatre municipal de Figueres. Les primeres files eren ocupades per persones d'edat avançada, acompanyades de fills o parents, com a protagonistes del record i l'evocació que es va fer dels que van ser objecte de presó, exili, treballs forçats, aïllament social i fins i tot mort per part dels vencedors de la Guerra Civil del 1936-1939.

L'alcalde de Figueres, Santi Vila, va obrir l'acte i va donar la paraula a l'historiador Albert Testart. Amb un llenguatge planer i contundent, l'historiador va repassar els diversos graus de repressió i persecució de què van ser objecte els que van lluitar per preservar el legítim govern de la Segona República. El discurs es va fer curt. No només es va limitar a exposar el terror de les presons, els treballs forçats i les execucions que es feien a Girona, sinó que va incidir en el paper que va tenir gent del territori, afamada de venjança, contra els seus mateixos veïns. Testart ho anomena el «franquisme civil», i és el que provocava més por i inseguretat. Tot i que va reconèixer que per la seva edat no havia estat testimoni directe dels terribles fets que van provocar una llarga revenja de gairebé quaranta anys per part dels vencedors d'una guerra, va explicar que encara perviu una memòria «genètica» inculcada pels testimonis presents que hem conegut al llarg de la vida. En aquest punt, va fer la distinció entre història i memòria. Segons va deixar clar, la història s'ocupa dels fets i el debat sobre les conseqüències posteriors i anteriors, mentre que la memòria significa compartir aquests fets des del punt de vista de qui els va patir directament. El que va despertar més atenció va ser el testimoni viu del figuerenc Enric Prat. Va ser com si el temps s'aturés dins el teatre, quan explicava com es va allistar com a voluntari al cos dels guardes d'assalt per defensar els ideals democràtics, apresos d'una família honesta i liberal formada pels pares i sis germans.