L'acte solemne d'ahir al vespre al Museu Marítim de Barcelona s'anunciava d'aquesta manera: «Construint Europa des de les ciutats: alcaldesses i alcaldes que han fet història.» Els quatre alcaldes o millor exalcaldes anunciats hi eren però les tres alcaldesses que s'hi esperaven al final no hi van poder assistir. Els exalcaldes presents van ser Pasqual Maragall, de Barcelona; Pierre Mauroy, de Lilla; Jorge Sampaio, de Lisboa, i Francesco Rutelli, de Roma. Les dones havien de ser Dora Bakoyannis, exalcaldessa d'Atenes, Ritt Bjerregaard, exalcaldessa de Copenhaguen, i Hilde Zach, actual alcaldessa d'Innsbruck. Alcaldes i alcaldesses europeus i europeistes que han fet història, sí, però com tants altres de tantes altres ciutats d'Europa, alguns dels quals es trobaven a la sala. Els homenatjats han tingut o tenen altres responsabilitats polítiques –com Maragall, que va ser president de Catalunya–, però també d'altres compleixen aquest requisit. Diguem que els alcaldes d'ahir els representaven tots.
Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, els va donar la benvinguda. Va mencionar el lloc on ens trobàvem, unes dependències de les Drassanes, per explicar la importància marítima i mediterrània que Barcelona havia tingut a l'edat mitjana i que ara vol recuperar com a capital del mar fundacional. Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, entitat organitzadora de l'acte, va donar la benvinguda als homenatjats des de l'«emoció» i després els quatre alcaldes van prendre la paraula per parlar de les ciutats i d'Europa. Pasqual Maragall, el primer a fer-ho, va donar el to de les altres intervencions: Europa com a gran projecte i les ciutats com a realitat antiga i propera, a diferència de les institucions amb seu a Brussel·les o a Estrasburg que queden de vegades massa llunyanes. Europa ha beneficiat les ciutats?, es van preguntar tots quatre. La resposta és sí, de la mateixa manera que le ciutats han contribuït a crear Europa en l'ordre polític, econòmic i espiritual. Curiosament, va ser Pierre Mauroy, alcalde de la centralista França, el que va tenir un record per a les «regions», el convidat politicoadministratiu que ahir faltava a les Drassanes. Durant un temps es va parlar de l'Europa construïda a base dels estats, les regions –o nacions, o nacionalitats– i els municipis. De l'Europa de les regions se'n parla poc. Els estats van tenir por del seu poder, de les seves reivindicacions, i van reforçar els municipis. Els alcaldes d'ahir tenien motius per estar agraïts. Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat, va afirmar que l'himne que l'emociona és el d'Europa, amb música de Beethoven, lletra de Schiller i traducció catalana dels seu avi poeta

































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.