És cert que a la política se li demanen solucions per a tot. Tant cert com que la política no fa prou pedagogia d'ella mateixa per explicar que no totes les solucions estan a les seves mans. El resultat de tot plegat és que s'insisteix a demanar remei per a tots els mals als polítics, i com que aquests no tenen aquests remeis, el resultat final és que creix el distanciament entre els ciutadans i la política. Com a mínim entre els ciutadans i la política institucional, perquè el terme política vol dir moltes coses més.

A aquesta situació general se li sumen els efectes de quan, des de la política, es cometen errors. S'ha vist aquesta setmana, quan el que havia de ser una sessió al Parlament convocada perquè els polítics demanessin explicacions als bombers per la desgràcia d'Horta de Sant Joan es convertia en el món al revés: els polítics acabant donant explicacions als bombers intentant justificar-los què hi feien allí. El món al revés i la sensació que als grups de l'oposició els ha sortit el tret per la culata en una comissió pensada per desgastar el govern, quan resulta que qui més desgastat ha quedat (per ara) és la mateixa oposició. Qui va seguir la compareixença davant la comissió d'investigació de l'incendi d'Horta se sent més a prop dels bombers (el col·lectiu que potser un dia ens ha de salvar la vida), que no pas dels polítics, que potser es dediquen a complicar-nos la vida. Un altre fet confirma aquesta sensació: la incapacitat de la política (per ara) de buscar remeis a la crisi econòmica.

El mal de tot plegat és que es genera desconfiança. L'actual crisi econòmica té molt a veure amb la falta de confiança, que és la pitjor enemiga de l'economia de mercat. I sobre l'incendi, si el resultat de tot plegat és una pèrdua de confiança cap als bombers, haurem de concloure que la classe política d'aquest país haurà comès una gran irresponsabilitat. I haurà traslladat, novament, la imatge que en política tot s'hi val per conservar el poder, o per aconseguir-lo, segons el cas. Tot plegat, per què no dir-ho?, afavorit per un periodisme molt afeblit per la crisi econòmica i que hauria de revisar ben bé si aplica els seus principis fonamentals.

Corren mals temps per a la política. La frase és de l'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, i la va pronunciar just a l'inici de la conferència que va pronunciar fa unes setmanes, convidat pel Col·legi de Periodistes. Benaiges és alcalde, i els alcaldes, potser per allò que són els que trepitgen més el carrer, són els qui, d'entre la classe política, potser tenen més clar el diagnòstic relatiu a aquesta manca de confiança. Són els qui primer senten les crítiques i els insults dels qui ja han deixat de creure en la política, potser perquè ningú els ha fet entendre que la política no té tots els remeis.

El repte de ressituar-ho tot no és fàcil, i temo molt que no ho solucionaran unes eleccions. Si no hi ha gestos abans, fa la pinta que tindrem un nivell d'abstenció sense precedents. I serà una llàstima.