Que la participació no arribaria a la registrada en la primera onada de consultes s'intuïa al migdia i quedava clar a la tarda, ja que el 19% assolit a les sis quedava tres punts per sota del 13-D. Finalment, la mobilització arribava al 21,5%, un percentatge menor per a unes consultes de «consolidació», a cavall entre les del desembre passat i les que es faran el 25 d'abril que ve. La xifra s'allunyava uns sis punts del 27,46% de mobilització que va haver-hi a finals del 2009, en una jornada que va estar marcada, com aquesta, per la normalitat, però en aquell cas també per les reaccions contràries de l'Estat espanyol, que s'han demostrat clarament mobilitzadores. El mateix José Luis Rodríguez Zapatero va arribar a alertar aleshores que els referèndums portaven a «un carreró sense sortida». Aquest cop, la indiferència espanyola ha marcat la macroconsulta, que a Catalunya tan sols ha tingut el suport clar d'ERC i, diluït, de CDC.

Amb les dades a la mà, la Coordinadora Nacional per la Consulta mirava d'evitar les comparacions i focalitzava l'atenció en el fet que «entre la d'Arenys, les del 13-D i les d'avui, més d'un 25% del cens hi ha donat suport», calculava un dels representants, Uriel Bertran. «L'autodeterminació seria el primer partit del país», hi afegia, recordant que CiU obté un 17,58% de vots sobre el cens i el PSC, un 14,59%. I també subratllava el resultat: un rotund 92,33% de les més de 62.300 persones que van anar a votar va optar pel «sí», mentre que un 4,8% va optar pel «no», el 2,78% pel blanc i es registrava un 0,30% de nuls. Semblant al 94% del desembre, els organitzadors es felicitaven del percentatge de suport. «Cap altre projecte ni autonòmic ni federalista pot organitzar unes consultes com aquestes i tampoc obtenir un suport tan ampli», subratllava Bertran.

Els referèndums van tenir un to festiu, amb cercaviles, botifarrades o dinars populars en alguns dels municipis. Les localitats més motivades a l'hora de respondre va ser Rupit i Pruït –Osona–, amb un 71,6% de participació, i la Nou de Berguedà –Berguedà–, amb un 56,48%–. A l'altre costat de la balança, es va situar el Vendrell –una de les tres capital que l'acollien junt amb la Bisbal i Montblanc–, amb un escàs 9,09%. Igual que al desembre, la macroconsulta va estar molt relacionada amb la grandària del municipi: a més població, menys vots, i a la inversa. Amb excepcions. Molins de Rei, que era el segon més gran, va registrar entorn d'un 22,6% de participació. Aquests percentatges són sobre el cens de la població que podria votar en unes eleccions normals. I és que una de les característiques d'aquestes consultes és que permeten el vot als immigrats empadronats i a joves a partir de 16 anys, dos col·lectius en què s'ha fet especial incidència.